Si decidim donar una passejada pel barri del Carme de València, és probable que ens trobem amb u dels llocs més pintorescs i de major significat històric de la ciutat: el Portal de Valldigna.
Ací podeu veure sengles fotografies, preses pel seus dos costats:
Probablement molts dels que esteu llegint aquest apunt haveu passat nombroses voltes per davall del seu arc. Però possiblement el que alguns de vosaltres no sabeu és que aquest portal no era en realitat “un portal” pròpiament dit. De fet no va ser construït com a tal, sinó que era el que a l’edat mitjana es coneixia a València amb el nom d’un “trench”, que vol dir textualment “un trencat” o “un forat”.
A l’igual que el que existia en l’actual carrer del Trench, quan la muralla àrab de la ciutat ho travessava, i del què vaig parlar en un apunt anterior.
El Portal de Valldigna va ser realment un pas que es va obrir a la muralla musulmana de València l’any 1400, per tal de comunicar la zona “cristiana” de la ciutat amb el barri islàmic, el qual es coneixia amb el nom de la “moreria”.
La moreria havia quedat originalment extramurs, en compliment dels acords que van signar en 1238 el rei Jaume I i el governant musulmà de la ciutat Zayyan. En aquests acords es permetia als musulmans quedar-s’hi, però fora del recinte emmurallat, que quedava reservat exclusivament per a cristians i jueus.
Molts musulmans van decidir abandonar la ciutat, però els que van decidir romandre-hi, van construir el barri extramurs de la moreria.
Quan a mitjans del segle XIV es va construir la muralla cristiana, la moreria, fins aleshores situada fora de la ciutat, passà a integrar-se dins d’aquesta.
Però la muralla islàmica, com una mena de “mur de Berlín”, dificultava molt la seua comunicació amb la resta de la ciutat. Per això es va decidir fer-li un “forat” a la muralla, que s’anomenà Portal de Valldigna per trobar-se molt a prop de la Casa procura dels monjos del Monestir de la Valldigna, localitzada en el carrer Landerer.
Per tant, ja sabeu que quan passeu per baix d’aquest portal, estareu realment travessant l’antiga muralla islàmica construïda en el segle XI, qualificada per algun cronista de l’època com “la més robusta i bella de tot Al-Andalús“.
