Si passegem pel carrer de l’Hospital, pel costat del jardí que antigament va ocupar l’antic Hospital General de València, observarem les dues antigues portes d’accés que tenia el recinte hospitalari en aquest carrer.
La principal, reculada pel que fa a la seua posició original, és la porta gòtica, la més antiga que es conserva del recinte, construïda l’any 1512. La presència d’aquesta porta eclipsa una mica l’altra, molt més menuda i simple, fins al punt de poder passar desapercebuda per a la majoria de persones que passen a diari per davant seu.
L’antic Hospital General de València, un dels conjunts religiós-hospitalaris històricament més importants de la Península, va ser parcialment derruït durant la dècada dels 1960, quan la Diputació Provincial, propietària del conjunt, va decidir el seu enderrocament i venda dels terrenys per finançar la construcció del nou Hospital General que s’estava construïnt en terrenys situats a tocar de l’antiga avinguda de Castella, actual avinguda del Cid.
Si voleu conèixer més detalls sobre l’enderrocament parcial d’aquest històric Hospital, podeu llegir-ho en aquest enllaç a un article que vaig publicar fa un temps en aquest web:
De la porta menuda a hores d’ara només queda un discret marc, sobre la llinda del qual podem llegir “Hospital Provincial”. El canvi de nom d’Hospital General a Hospital Provincial es va produir l’any 1849 quan l’Hospital va passar d’estar a càrrec del consistori municipal a estar sota l’administració directa de la Diputació Provincial. Per tant, pel nom que figura a la llinda, podem deduir fàcilment que no es tracta d’una porta molt antiga, sinó d’una que va ser construïda ja sota la supervisió de la Diputació, en posterioritat a l’any 1849.
I, efectivament, així va ser. L’any 1881 la Secció Facultativa de Policia Urbana de València, un instrument d’intervenció urbanística de la ciutat que havia estat creat el 1852, va dirigir a l’Hospital un ofici municipal signat per Luis Ferreres, llavors arquitecte municipal, en què l’instava a «reedificar la part exterior d’aquest Establiment que confronta amb la Plaça de l’Església», i declaraven com a estat de «ruïna la façana principal de l’Hospital».
El desembre de 1881, Joaquín María Belda, que havia estat designat per la direcció de l’Hospital per fer-se càrrec de les obres, li presentà un informe i un pressupost per a procedir amb la reconstrucció de la façana recaient al carrer de l’Hospital. L’informe de Belda coincidia amb l’informe municipal, en assenyalar el mal estat de la façana: «substituir-la a fi de millorar-ne l’aspecte i posar-la en harmonia amb la grandiositat que revesteix la resta de l’edifici, desitjos que no s’han vist mai satisfets per impedir-ho, tantes vegades com s’ha intentat, l’escassetat de recursos».
L’antiga façana de l’Hospital va ser demolida, conservant-se només d’ella la porta gòtica i els carreus del marc de la porta que recaia a la plaça interior de l’església de l’Hospital. L’any 1882 s’iniciaren les obres del nou edifici i de la nova façana dissenyada per Joaquín María Belda. Una façana que l’arquitecte va dissenyar en estil neogòtic, d’acord amb els orígens gòtics de l’antic Hospital.
Sobre els carreus que es conserven a la porta que recaia a la plaça de l’església de l’Hospital, Belda va construïr, en paraules de la professora Mercedes Gómez-Ferrer, “un arc adovellat (que és l’únic que s’ha conservat) sobremuntat per un arc conopial que servia per albergar decoració escultòrica que s’acollia en una motlluració com a alfiu. La rematada triangular d’aquesta portada trencava l’excessiva horitzontalitat del conjunt d’aquesta façana“.
Al mig del frontó apareixia l’escut de l’Hospital Provincial en forma de rosassa de pedra, quedant flanquejant la rematada per dos artístics pinacles.
Sobre la resta de la façana dissenyada per Belda, va dir la professora Gómez-Ferrer que es tractava d’“una façana neogòtica de gran horitzontalitat, perquè el conjunt era molt prolongat al llarg de tot el carrer, amb una sèrie de trams idèntics en decoració i formes, amb finestres apuntades d’arcs ogivals i columnetes finestres al pis alt, i de formes quadrangulars amb arquillo conopial a la part baixa”.
La façana i la nova porta dissenyades per Joaquín María Belda havien de ser realment espectaculars. Malauradament van ser objecte d’enderrocament a principis dels anys 1960. L’arc conopial i la rematada triangular de la porta també van desaparèixer, deixant-se tan sols l’arc adovellat sobre el qual s’havia esculpit en lletres gòtiques “Hospital Provincial”.
És l’únic record que ens ha quedat d’aquella magnífica façana i porta neogòtiques de l’antic Hospital de València.
