L’Estació del Nord de València és, sense dubte, una de les icones arquitectòniques més conegudes i apreciades pels habitants del Cap i casal.
Va ser inaugurada l’any 1917, sent el seu arquitecte el valencià Demetrio Ribes, un dels arquitectes més rellevants de principis del segle XX.
Ribes, que era Arquitecte i Doctor en Ciències Fisico-matemàtiques, va ser nomenat arquitecte de la Compañía de Caminos de Hierro del Norte l’any 1902. Durant el període en què va treballar per a aquesta companyia, entre els anys 1902 i 1921, Demetrio Ribes va construir tres estacions per tot Espanya: l’Estació Principe Rio de Madrid, l’Estació de Barcelona i la seua obra més important i reconeguda, l’Estació de València. A les tres estacions se’ls va anomenar de manera idèntica, Estacions del Nord.
Ribes, admirador del gran arquitecte austríac Otto Wagner, un dels fundadors del moviment secessionista vienès, va dissenyar l’estació de la seua ciutat inspirat en l’arquitectura modernista d’aquest arquitecte, personalitzant-ne el disseny i adaptant-lo al regionalisme valencià, dissenyant una façana plena de referències a l’agricultura valenciana i amb la presència de l’escut de la ciutat.
La Compañía de Caminos de Hierro del Norte era una empresa ferroviària privada que havia estat creada l’any 1858 amb una important aportació de capital francès. El motiu inicial de la seua fundació va ser la de crear una línia ferroviària que unís Madrid amb Hendaia, per tal de comunicar la capital de l’estat espanyol amb França. La línia que partia de Madrid tenia una direcció cap al nord, d’ahí el nom amb què es va crear la companyia ferroviària, “del Norte”.
Al llarg dels anys la companyia va anar creixent i absorvint altres compnayies ferroviàries, fins a esdevenir hegemònica als vessants nord i est d’Espanya. Quan l’any 1941 fou nacionalitzada i va passar a formar part de la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE), la seua xarxa ferroviària era la més extensa de tot l’estat.
L’emblema que va adoptar la Compañía de Caminos de Hierro del Norte va ser una estrela roja de cinc puntes.
L’estrela de cinc puntes ha estat un emblema prou utilitzat al llarg de la història. Va ser anomenada pels grecs com a “pentalpha”, i simbolitzava la plenitud vital. També Leonardo Da Vinci va veure en aquest símbol la representació de l’ésser humà, on cada extrem del pentacle representa cadascuna de les extremitats humanes. Així mateix aquesta estrela ha representat la deessa Venus, deessa de la feminitat i de la bellesa. Els neopitagòrics també atribuïen qualitats a aquest símbol. El comunisme també va emprar-lo, arran de la revolució russa de 1917.
Sobre el perquè aquesta companyia ferroviària va adoptar aquest emblema, hi ha dues hipòtesis que es fomulen. Una d’elles diu que les cinc puntes de l’estrela representen la unió dels cinc continents mitjançant el progrés i la velocitat. I l’altra diu que representa l’estrela polar, la qual indica el “nord” geogràfic.
Siga quin siga el motiu de l’adopció d’aquest emblema, la veritat és que la seua presència es repeteix a les façanes de les estacions que van ser construïdes per aquesta companyia, com podem veure en les següents fotografies:
Tot i això, les sis estreles roges que, juntament amb una àguila posada sobre una bola del món, coronen des de l’any 1917 la façana de l’Estació del Nord de València, tenen una curiosa història.
Com he esmentat ades, l’estrela roja va ser adoptada com a símbol del comunisme i de l’internacionalisme després de la Revolució d’Octubre russa. Les seues cinc puntes simbolitzaven els cinc dits de la mà del proletari i els cinc continents, cosa que es relaciona amb l’intercionalisme marxixta: “Proletaris del món, uniu-vos!”.
Per això, quan es va instaurar el franquisme a Espanya en finalitzar la Guerra civil l’any 1939, el règim no va veure amb bons ulls la seua presència a l’Estació, ja que les estreles esdevenien molt visibles a la seua façana principal.
En coincidir l’any de la inauguració de l’Estació amb el de la Revolució russa, és possible que el règim pensés que l’estrela roja fos un homenatge a aquesta revolució. Per tant, les autoritats franquistes van decidir eliminar les estreles roges de la façana de l’Estació.
Sembla ser, però, que uns anys més tard, l’any 1952, en haver-se complert el primer centenari del ferrocarril a Espanya, van decidir reposar-les, però d’una manera discreta, eliminant-ne el color roig original, què no va ser recuperat fins a principis dels anys 1980. Des de llavors podem observar-les de nou amb l’aspecte que tenien quan va ser inaugurada l’Estació l’any 1917.
Nota: Vull agraïr a Tono Giménez la seua ajuda per a la preparació de la present entrada.
