En novembre de 1936 Madrid era una ciutat assetjada i sotmesa a constants bombardejos per part de l’exèrcit de Franco. El patrimoni cultural de la capital es trobava en risc de ser destruït per les bombes, de manera que el dia cinc d’aquell mes la direcció del Museu del Prado va rebre una ordre ministerial de la Direcció General de Belles Arts per a què procedira al trasllat de les seues obres mestres a València, ciutat en la que anava a instal.lar-se el Govern de la II República.
A partir d’aquell 5 de novembre es van realitzar vint expedicions per carretera de Madrid a València amb les millors obres del Museu del Prado (i d’altres museus), durant les quals es van traslladar tapissos, 391 pintures i 181 dibuixos.
La Junta Central, amb la col·laboració de la delegada de València, va disposar de dos dipòsits a la nostra ciutat que haurien de ser especialment condicionats per a la protecció, conservació i refugi d’aquestes valuoses obres.
Però, quins van ser aquests refugis?
El portal dels Serrans i el Col·legi del Patriarca, per les seues particularitats arquitectòniques, van ser les designades. Des de novembre de 1936 fins a abril de 1938, ambdós edificis van ser l’alberg i refugi temporal de les obres d’art evacuades del Museu del Prado.
En la fotografia de capçalera podeu veure una fotografia amb algunes de les obres del Prado exposades al claustre del Patriarca. I a continuació podeu veure’n una altra on s’observa una reparació dels tapissos del Prado realitzada en els seus dipòsits:
En aquest dibuix que hi adjunte a continuació es pot apreciar el reforçament especial del que van ser objecte les Torres dels Serrans per a poder albergar aquestes obres:
I en aquesta fotografia una instantània del reforçament de l’església del Patriarca per a poder protegir adientment les obres d’art del Prado: