“La estrecha”, una façana singular al bell mig de València.

Diuen que és la façana més estreta d’Europa i la segona del món, encara que açò no és del tot cert. Tampoc és clar que ho siga d’Espanya, encara que sense dubte és de les façanes més estretes que n’hi ha i una de les més singulars de València, focus constant d’atracció per als nombrosos turistes que visiten la ciutat.

“La estrecha”, com se la coneix popularment, es troba ubicada al número 6 de la històrica plaça de Lope de Vega. Té una amplària de 107 cm. i fins als anys 1980 va ser una casa independent, època en què el barandat que la separava de l’habitatge del costat va desaparèixer per romandre interiorment unides de manera permanent.

Quan era una casa independent, les diferents estances de l’habitatge es distribuïen per pisos. El primer era el menjador, el segon el bany i als pisos superiors es repartien les diferents habitacions de la casa, que estava habitada per una única família. Una estreta escala de cargol unia les dependències de la casa situades als diferents pisos.

“La estrecha”, a la plaça Lope de Vega.

Molts dels guies turistics que expliquen la seua història quan arriben a la plaça Lope de Vega, solen dir (com he esmentat ades) que la façana és la més estreta d’Europa i la segona del món, encara que això no és exactament així.

Perque a Espanya, una façana ubicada a la Plaça Major de Plasència en Extremadura, sembla superar per tan sols dos centímetres el rècord de ser la més estreta del país, encara que aquesta dada no apareix oficialment contrastada.

Finca estreta a la Plaça Major de Plasència.

Ja fóra de les nostres fronteres, a Europa la nostra “estrecha” es troba superada per Casa Keret, situada al centre de Varsòvia. Dissenyada per Jakub Szczęsny i construida el 2012, la seua amplada oscil·la entre els 92 centímetres al punt més estret i els 152 del punt més ampli. Té dues plantes que inclouen un dormitori, cuina, bany i una sala d’estar. Per pujar o baixar d’una planta a una altra s’hi utilitza una escala desplegable.

Casa Keret, a Varsòvia.

En realitat la Casa Keret és una instal·lació artística i es va dissenyar pensant en tindre la casa més estreta del món. Tot i així es pot residir a l’interior. A sovint sol estar ocupada per artistes. El seu primer ocupant va ser l’escriptor i director de cinema israelià Etgar Keret, que va donar el seu cognom al nom de la casa.

Interior de Casa Keret, a Varsòvia.

En Amsterdam, a la vora del canal Singel, tenim una altra façana que supera en estretor a la valenciana. Fa tan sols 101 cm. i se situa a la part posterior d’una casa construïda en el segle XVII, la façana principal de la qual és més ampla. El motiu de la seua extrema estretor sembla estar més lligat al tema del pagament d’impostos que al de presumir de ser la façana més estreta dels Països Baixos. En aquell segle l’impost sobre l’habitatge es posava en funció de l’amplada de la façana. Com més estreta, menys es pagava al fisc per ella.

Amsterdam. Façana estreta a la vora del canal Singel.

En Amèrica, l’anomenada “Casa del metro” situada a la localitat de Mare de Deus del Brasil, té una façana que fa exactament 100 cm. d’amplada, cosa que la converteix en la més estreta del continent i, juntament amb la de Casa Keret, en la més estreta del món.

La seua arquitecta va ser la pròpia propietària del terreny, Helenita Queiroz, qui va dissenyar la geometria del seu habitatge en funció del terreny del qual era propietària. Després de superar nombrosos tràmits burocràtics, ja que inicialment la municipalitat no li va concedir el permís per construir una finca tan estreta, finalment va poder obtindre la llicència d’obres per construir-la. A hores d’ara, la casa ha esdevingut una de les atraccions turístiques de la regió.

“Casa del metro”, ubicada al Brasil.

Per tant, la nostra “estrecha” valenciana no és possiblement ni la més estreta d’Espanya ni, per descomptat, d’Europa, però sense dubte és una de les cinc més estretes del món. Que no és poca cosa…

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?

Una antiga Casa obrador que ha sobreviscut sense alteracions el pas del segles.

Una antiga Casa obrador conservada miraculosament tal com era originalment...