Si caminem per l’avinguda de Tres Forques, començant la nostra passejada en el seu encreuament amb l’avinguda Pérez Galdós, en aplegar a la cruïlla amb el carrer Chiva trobarem un parc enjardinat. Aquest parc ens mostra una zona infantil, diverses estàtues clàssiques amb aspecte marbori i nombrosos bancs on poder descansar els veïns.
El parc de Pontons.
El parc, situat en el barri de Patraix, fou inaugurat amb el nom de parc Marisol, fins a l’any 2021 en què va passar a anomenar-se de Pontons. Un canvi de nom que havia sigut demanat a l’Ajuntament per part de l’Associació de Veïns de Patraix. El motiu d’aquesta petició no era un altre més que el de recuperar la memòria d’una de les alqueries i horts més sumptuosos i cosmopolites que havía tingut València en la seua horta periurbana al llarg dels temps: l’alqueria i hort de Pontons, que es trobava justament on a hores d’ara s’ubica aquest parc.
El canonge Antoni Pontons i la seua alqueria.
L’alqueria, d’aspecte palatí, i el seu hort, havien estat construïts pel canonge de la Catedral de València Antoni Pontons García, nascut a València cap a l’any 1650. Aquesta alqueria era la seua residència habitual, situada llavors a la vora de l’antic camí de Torrent i al costat de la sèquia de Favara, què regava l’hort de la seua alqueria.
La seua construcció, que ocupava una superfície aproximadament d’uns vint-mil metres quadrats, era simptomàtica de la notable fortuna personal que poseïa el canonge, la qual havia estat obtinguda per les seues activitats mercantils. Pontons es va relacionar amb el millor de les aristocràcies espanyola i francesa, així com amb importants artistes italians de l’època, com ara l’escultor genovés Giacomo Antonio Ponsonelli, ja que ell era també un gran apasionat de l’art.
L’Arxiduc Carles d’Àustria i la Guerra de Succesió.
Quan va esclatar la Guerra de Successió als regnes hispànics l’any 1701, arran de la mort sense descendència de Carles II (darrer monarca de la casa d’Habsburg), el canonge va fer costat amb Felip d’Anjou, nét del rei de França Lluís XIV, de la casa dels Borbons. Això va significar prendre posició en contra de l’arxiduc Carles d’Àustria, de la Casa dels Habsburg.
Carles d’Àustria, ara rei de la Casa dels Àustries, arribà als regnes hispànics després de desembarcar a Barcelona l’octubre de 1705, on va establir la seua cort reial. Joan Baptista Basset, destacat militar i líder popular austracista valencià, va aconseguir l’adhesió del Regne de València a la seua causa. L’any 1706 Carles va prendre Madrid i també es va proclamar rei de Castella, però una contraofensiva borbònica el va obligar a abandonar la capital i marxar a València, que romania lleial a la seua causa.
Degut al seu suport a la facció borbònica, el canonge es va veure obligat a fugir de València l’any 1706 i refugiar-se a Requena, aleshores part del Regne de Castella. Abandonada la seua residència, les autoritats austracistes de la ciutat van confiscar-la el 20 de setembre de 1706, en presència del virei de València, el Comte de Cardona.
L’alqueria de Pontons com a residència reial.
Però, on van disposar les autoritats austracistes valencianes que fora la residència de l’arxiduc Carles a la ciutat de València?
Doncs precisament a l’Alqueria de Pontons. Les autoritats valencianes van considerar que la magnificiència de la seua construcció i la bellesa dels seus horts eren dignes d’acollir un rei.
Durant els mesos en què Carles d’Àustria va romandre a l’alqueria, aleshores ja esdevinguda residència reial, es van mamprendre diverses reformes, com ara la construcció d’un Saló del Tron.
El Saló del Tron de l’alqueria de Pontons.
Les descripcions que tenim d’aquest Saló del Tron són de principis de segle XX. La documentació fotogràfica que se’n conserva (que podeu veure més avall) mostren un ampli saló d’indubtable aspecte regi de planta quadrangular amb diversos accessos, sumptuosament decorat amb un estuc lúcid que alternava els colors blanc marmori i daurat amb med.
Al centre dels frontons de les sobreportes apareixien els retrats de Jaume I, de Ferran el Catòlic i de tots els monarques de la Casa dels Àustries: Carles I, Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II. En la seua part inferior, dins d’ovals d’estuc, es situaven retrats de diversos personatges militars, com ara el del Maestre de l’Ordre de Montesa, el d’un Virrei de Mèxic, el del Capità general Carlos Coloma, el d’un cavaller de l’Ordre de Santiago, el del Gran Maestre de Malta Ramon de Perellós, el d’en Baltasar Marrades i Vich Carroç, entre d’altres. L’erudit valencià Marcos Antonio Orellana atribueix aquestes pintures al pintor barroc valencià Joan Baptiste Bayuco.
A la capçalera del saló es situava un ampli dosser d’estuc rematat per la corona reial, que contenia els escuts de València, d’Aragó, de Jerusalem, de Sicília i d’altres emblemes de la dinastia austríaca. Als seus costats apareixien les representacions dels pendons de València i, com a orla, trofeus militars. Tota la composició estava centrada per un oval destinat a rebre l’efígie del rei regnant en el moment de la realització del conjunt, que degué correspondre a la imatge de l’Arxiduc Carles.
La decoració estucada del Saló es va identificar com a pertanyent a les formes de l’escola llombarda d’estucadors, i va ser feta per l’artista llombard Antonio Aliprandi en un dels seus millors treballs.
A continuació podeu veure algunes de les fotografies que es conserven d’aquell sumptuós Saló del Tron que es va construïr a l’alqueria de Pontons per albergar el rei Carles d’Àustria:
Arran de la batalla d’Almansa en abril de 1707 i de la subsegüent ocupació del Regne de València per part del bàndol borbònic, l’arxiduc es va veure obligat a abandonar València i marxar cap a Barcelona.
Pontons mai va tornar a xafar la seua alqueria, ja que va morir en novembre de 1706, quan encara es trobava ocupada per Carles d’Àustria. Els seus darrers mesos de vida els va passar refugiat en un xicotet poble de la Manxa, Rubielos Bajos, on va redactar el seu testament en què donava la seua alqueria a «los Serenísimos Señores Reyes Reinantes el Señor Phelipe Quinto, y Señora Doña Luisa Gabriela de Saboya». Felip V, al seu torn, va cedir-la a un noble francès, el Comte de Bourk i posteriorment va passar per mans de diversos propietaris, entre ells el Duc de Medinaceli. Durant la Guerra del Francés esdevingué Hospital militar, i en la segona meitat del segle XIX va acabar convertint-se en fàbrica de seda.
La decadència de l’alqueria de Pontons.
L’alqueria va arribar al segle XX en un estat de semiruïna, per la qual cosa en els anys 1930 es va decidir el seu total enderrocament, esdevenint el seu solar una escola taurina.
Amb ella va desaparèixer també el seu sumptuós hort, esborrant-se així definitivament de la memòria de la ciutat aquesta fastuosa alquería de Patraix, que va ser residència reial durant diversos mesos entre els anys 1706 i 1707.
Fonts/referències:
-“La Valencia olvidada: l’alqueria i hort del canónigo Pontons” (Pepa Pascual, cadena SER).
-Historia Hispánica: Carlos VI (Real Academia de la Historia).
-“Valencia en blanco y negro: el huerto de Pontons” (Pág. web de Julio Cob).
-El Blog d’Harca: La història de Patraix: de l’horta a les fàbriques i de les fàbriques a la ciutat.
-“Un posible Salón del trono del Archiduque Carlos de Austria. La Villa de Antonio Pontons en Valencia” (Pablo González Tornel, Universitat Jaume I de Castelló).
