En un article que vaig publicar fa unes setmanes en aquesta web, parlava de la llegenda que atribuïa un origen “celestial” (“la feren els àngels”) a la talla de l’actual Patrona de València, la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva a la Basílica de la ciutat.
Podeu llegir aquest article en el següent enllaç:
La figura de la talla no és del tot dreta, sinó que presenta la peculiaritat de tindre una acusada curvatura a la part superior de l’esquena. És per això que popularment se la coneix amb el nom de “la Geperudeta”.
A hores d’ara encara és molta gent la que desconeix la raó per què aquesta imatge té aquesta pronunciada curvatura a l’esquena. Molts ho atribueixen al fet que la imatge està fent una reverència als fidels que la vénen a adorar o a pregar, encara que el veritable motiu té molt més a veure amb la funció per a la qual va ser concebuda a principis del segle XV.
L’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats està íntimament unida al naixement l’any 1410 del primer hospital de bojos del món occidental, conegut com a “Hospital d’Ignoscents, Folls i Orats”, propiciat pel pare mercedari Joan Gilabert Jofré. L’hospital va ser posat sota el patronat de la Mare de Déu.
Els orígens de l’hospital van ser modestos, ja que el seu manteniment estava a càrrec dels fundadors i de les almoines que rebien. L’11 de març de 1413 s’aprovà la creació d’una confraria, i l’1 d’agost de 1414 el rei Ferran d’Antequera signà el privilegi de fundació de la Confraria de “Nostra Dona Sancta Maria dels Ignoscents”. Els seus objectius eren diversos, com ara els d’assumir el cost del manteniment de l’hospital, ajudar i servir els dements, soterrar els cadàvers dels ajusticiats i dels desconeguts trobats morts als carrers o a la platja de la ciutat i acompanyar els reus de mort fins al cadafal. Amb el pas del temps anirien assumint més obligacions, com ara les d’emparar els desemparats, els nadons abandonats, els presos, el dotar a les donzelles pobres i també la de protegir les “fembres pecadrius” del bordell públic de València.
El 2 d’abril de 1416 va faltar el rei Ferran, a qui li va succeir el seu fill primogènit Alfons V d’Aragó, el Magnànim. La confraria va sol·licitar al nou rei la possibilitat de tindre una imatge de la verge, que fora de plata sobredaurada o de fusta, per portar-la sobre els fèretres dels morts. Demanaven també que a la imatge hi hagués una representació dels nadons innocents assassinats per Herodes, en els quals havien d’aparèixer senyals dels danys que s’els havia infligit.
Va ser el 5 d’octubre de l’any 1416 quan el rei Alfons el Magnànim va signar un Reial Privilegi autoritzant la construcció d’una imatge per a la Confraria, tal com ells l’havien sol·licitat.
D’acord amb els costums de l’època, es va tallar una imatge de mida natural, de dors pla i de poc pes, que pogués acomodar-se fàcilment sobre els fèretres a la cerimònia de soterrament. Aquesta és la veritable raó per la qual la talla presenta una curvatura acusada a la part superior de l’esquena, donant-li l’aspecte de “geperuda”. La inclinació que presenta el cap és la requerida perquè aquest descansés sobre un coixí, en anar jacent sobre els fèretres.
Les antigues representacions pictòriques de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats mostren al descobert la seua talla gòtica original, en què s’aprecien els plegis de la vestidura concebuts en sentit horitzontal, no vertical com correspondrien a una imatge dreta. Els peus apareixen col·locats simètricament, sense tindre avançat l’esquerre, tal com apareix constantment en tota escultura dreta des de la més remota antiguitat.
La imatge va anar prenent amb el pas del temps el nom de “Nostra Dona Sancta Maria dels Ignocents”, al qual s’afegia de vegades també “dels folls” (bojos), però el 3 de juny de 1493 per un Reial Privilegi del rei Ferran el Catòlic es va decidir que a partir d’aquell moment la imatge fos intitulada com a “Nostra Dona dels Desemparats”.
Quan amb el pas del temps la imatge va començar a ser utilitzada de manera dreta, se li va posar un mantell perquè dissimulés la part plana de l’escultura. Des que va deixar de emportar-se en posició jacent, la bellesa original de la imatge ha estat coberta o ocultada per una gran quantitat d’additaments que se li han anat col·locant.
Podem afirmar que la talla de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats ha estat l’única en el seu temps, entre tantes verges que en aquella època medieval diuen les cròniques que van ser trobades per atzar en alguna cova, o enterrades o als peus d’algun arbre o d’algun penyal, que va ser dissenyada expressament per complir una funció molt concreta, la d’anar jacent sobre els fèretres. Una peculiaritat que fa d’aquesta Mare de Déu probablement un cas únic al món.
