La millora de les comunicacions del port amb la ciutat, materialitzada en l’obertura de l’avinguda del Port a principis del XIX, així com la necessitat d’adequar les instal·lacions als requeriments existents a cada època, han sigut per a València una constant al llarg de la seua història.
La importància d’aquesta milloria havia anat en augment des de mitjans del segle XIX a causa de la puixança econòmica que va suposar l’exportació de la taronja a Anglaterra i l’auge del comerç del raïm i els vins de Requena. Podem emmarcar dins del Pla General d’Eixample i Millora del Port de València, dissenyat per ordre del Ministeri de Foment l’any 1910, la construcció d’edificis com el de Docks, l’edifici del Rellotge o els Tinglados. Amb aquest Pla es pretenia mamprendre la promoció del port com a instrument al servei de l’economia exportadora de la ciutat.
Els Tinglados van ser dissenyats pels enginyers José María Fuster i Fausto Élio amb estructures metàl·liques i una decoració modernista en línia a la de l’Exposició Regional Valenciana de 1909, on destacaven els relleus al·lusius al comerç i la navegació, així com els mosaics ceràmics policromats de fruites.
Fa un temps vaig publicar un article sobre aquesta joia del modernisme valencià, que podeu llegir en aquest enllaç:
Els sis Tinglados es van construir entre els anys 1911 i 1914. La seua funció principal era la de servir de magatzems per a facilitar l’exportació dels cítrics, hortalisses i altres productes de l’horta i el camp valencians. Alguns Tinglados eren oberts i altres tancats. La seua construcció va canviar per a sempre la façana visible del port de la ciutat.
Durant la Guerra civil espanyola, poc després de ser declarada València capital de la II República en novembre de 1936, la ciutat començà a ser atacada de manera sistemàtica des de l’aire i des del mar per l’aviació i l’armada italianes, aliades de les tropes franquistes, que tenien la seua base d’operacions a l’Illa de Mallorca.
Tota la ciutat i els seus barris van ser objectius de les bombes enemigues fins que va finalitzar la guerra, però la zona portuària ho va ser en major mesura pel fet de ser per a ells un objectiu estratègic.
Els edificis portuaris van ser sistemàticament atacats, resultant molts d’ells destruïts o danyats per la metralla de les bombes. I els tinglados no en van ser una excepció.
Dels sis tinglados originals, actualment només se’n conserven tres, els números 2, 4 i 5. Els que van romandre dempeus, malgrat haver sigut rehabilitats, encara conserven algunes empremtes del conflicte, marques en les seues estructures metàl·liques procedents dels impactes de metralla de les bombes que van caure a les seues proximitats.
Les fotografies que podeu trobar a continuació, preses al Tinglado número 2, mostren algunes d’aquestes marques de metralla a les columnes metàl·liques i a la seua façana:
En altres edificis portuaris podem trobar encara empremtes semblants d’aquelles bombes, com ara l’edifici de Docks. Fa un temps vaig escriure un article on parlava d’aquestes empremtes. En aquest enllaç podeu llegir-ho:
Actualment els Tinglados estan declarats Béns de Rellevància Local (BRL). Van ser rehabilitats per la Generalitat Valenciana durant els anys 2017-18. El seu ús original va desaparèixer. Fa uns anys van servir de boxes per als cotxes Formula-1 que corrien al Circuit de València. El Tinglado 2 ha servit també per albergar sota el seu sostre diferents activitats lúdiques i ciutadanes, com ara concerts o com a espai de ball i patinatge sobre rodes.
En un futur pròxim està previst que el Tinglado 4 forme part de les instal·lacions de la Marina d’Empreses creada per l’empresari valencià Juan Roig.
