En diversos articles publicats anteriorment en aquesta web, havia parlat de la fundació de l’antic Hospital General de València l’any 1409 per part del frare mercedari Joan Gilabert Jofré, o el que seria més exacte dir, del seu germen que va ser l’Hospital d’Ignoscents, Folls i Orats. La unificació de tots els hospitals dispersos arreu de la ciutat, ordenada per Ferran el Catòlic l’any 1512, va constituir pròpiament el seu origen.
En el següent enllaç podeu conèixer la història de la seua fundació, que en el seu dia va ser el primer manicomi fundat al món occidental:
Al llarg dels segles XVI al XVIII l’Hospital va anar creixent i incorporant nous edificis i especialitats.
A la ciutat de València es creà l’any 1310 el primer Gremi de Cirurgians. Va ser també el primer als territoris de la Corona d’Aragó. Però no va ser fins a l’any 1443 quan es va crear el Col·legi de Cirurgians de València, en què metges de gran prestigi formaven part del tribunal examinador encarregat d’atorgar les llicències de metge i cirurgià.
Anys més tard, el 1462, es fundà l’Escola de Cirurgia, la més antiga dels regnes Peninsulars, en la qual van participar metges com ara Joan de Bòsnia, Ferrer Torrella, Lluís Dalmau i un jove Lluís Alcanyís. Tots ells van adoptar hàbits i mesures totalment noves, que trencaven amb el model escolàstic existent fins aleshores. L’any 1478 l’Escola de Cirurgia va rebre el Privilegi Reial per poder disseccionar cadàvers humans, la qual cosa contradiu el tòpic que afirmava que durant la Baixa Edat Mitjana estaven prohibides aquestes pràctiques.
La Universitat de València, fundada l’any 1499 sota el nom d’Estudi General, va crear una Càtedra de Cirurgia l’any 1502, a l’igual que existia en algunes universitats italianes, les quals en servien de model. Aquesta càtedra va substituir l’antiga Escola de Cirurgia que s’havia creat quatre dècades abans. Al llarg del segle XVI el nivell aconseguit per aquesta disciplina va ser molt rellevant, encara que va decaure en les dues centúries posteriors.
Doncs bé, si recorrem “amb ulls curiosos” els jardins de l’Hospital, on antigament es trobava l’Hospital General de València abans que fos parcialment destruït en els anys 1960, en un extrem de la façana de l’actual Facultat de Medicina San Carlos Borromeo, pertanyent a la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir, i enfront del MuVim (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat), trobarem una entrada a la seua cafeteria, a la qual es baixa per unes escales. La seua portada apareix formada per dues antigues brancals i una llinda, en la qual apareix gravada la següent inscripció “RL. ACADEMIA DE ZIRVGIA DL. RL. HOSPITAL GL. DE VALENCIA” (“Reial Acadèmia de Cirurgia del Real Hospital General de València”).
No sabem amb seguretat si la ubicació actual d’aquesta antiga portada és l’original o no ho és, ja que es podria haver traslladat des de la propera Facultat de Medicina, abans que fos enderrocada en la dècada dels 1960. O potser formava ja part de l’accés al claustre de l’antic Convent de Sant Carles Borromeo (actual seu de la Universitat Catòlica, situada a hores d’ara al carrer Quevedo). Aquest edifici barroc va ser construït l’any 1760 per resolució de l’Arquebisbe de València, Andrés Mayoral. Estava destinat a albergar l’Ordre de Pares Agonitzants de Sant Camil de Lelis, els quals van haver d’abandonar-lo als pocs anys. És possible que anys més tard aquest immoble pogués albergar la citada “Academia de Zirugia” de l’Hospital General, alhora que va ser seu de l’Arxicofradia dels Genovesos de Sant Carles Borromeo.
L’any 1707 el Decret de Nova Planta imposat per les noves autoritats borbòniques del Regne de València, va derogar l’organització foral valenciana. Amb aquesta derogació la concessió de la llicència per exercir la Medicina i la Cirurgia va passar a dependre del Tribunal del Protomedicat. No obstant això, el 1715 el Col·legi de Cirurgians de València va ser ratificat i fins a 1829 va continuar controlant la professió. A partir d’aquesta data es van unificar les disciplines de la Cirurgia i la Medicina a Espanya, fet que a Europa ja havia esdevingut a partir de la Revolució francesa.
Una curiositat més, de les moltes que ens depara l’antic Hospital General de València, malgrat haver desaparegut en bona part fa unes dècades.
Fonts/referències:
-Tesi doctoral “Estudio histórico del servicio de Urología del Hospital General de Valencia. Antecedentes, constitución y análisis comparativo de actividad asistencial” (Presentada por Arcadio Real romaguera, any 2016).
-La cirugía a comienzos del XIX (Universitat de València).
-Iglesia de San Carlos borromeo (J. Diez Arnal).
