Retrobada la Porta de la Culebra, de l’antiga muralla islàmica de València?

En l’apunt anterior havia parlat d’on havia estat l’antiga moreria de València, després de l’entrada a la ciutat de les tropes cristianes de Jaume I l’any 1238.

A partir d’aquell moment els cristians (i també els jueus) van passar a ocupar completament l’interior del recinte emmurallat de la ciutat, sent obligats els musulmans que van decidir romandre-hi a instal·lar-se extramurs, en virtut dels acords assolits entre Jaume I i el governador musulmà de València.

Prop d’aquella moreria hi havia u dels set portals de la muralla islàmica que envoltava completament la ciutat, l’anomenada porta de Bab Al-Hanax (que traduït vol dir Porta de la Culebra). Aquesta porta, per la seua proximitat a l’esmentada moreria, va passar a ser coneguda com “Porta de la Moreria”. La seua ubicació exacta no s’havia arribat mai a conèixer, encara que es considerava que deuria de localitzar-se en algun indret ubicat entre els actuals carrers Salines i de Cavallers, a tocar de la plaça del Tossal.

I ara anem a fer un salt en el temps per a situar-nos en l’any 1925. Jose Rodrigo de Pertegás va ser un metge i historiador valencià que aquell any va fer un treball titulat “La moreria de València“, en què assegurava que la porta de Bab al-Hanax es trobava a l’interior d’un habitatge situat en el número cinc del carrer Salines, un xicotet carrer que dona al de Cavallers.

Textualment, Pertegás va dir en el seu treball el següent: “A l’interior de la casa número 5 del carrer de Salines, que ocupa el fons de l’angle d’aquest carrer, que abans s’ha esmentat, es troben els detalls següents: al pati de entrada, que està al fons i en direcció divergent de la línia de la façana de la casa, la robusta muralla antiga de la ciutat que s’interna a l’habitació immediata en la qual, a 3,76 metres de la porta d’entrada, es troba un arc o portal de 2,83 metres de llum i 3,19 d’alçada, a comptar des del sol de la casa. Aquest antic arc desconegut, que gràcies a estar ocult a l’interior d’una casa particular es troba en condicions bastant favorables per a un detingut estudi és, sense dubte, la porta àrab Bab Al-Hanax que, segons el llibre del Repartiment, limitava per aquesta part les donacions fetes a la ciutat als homes de Terol i que en temps cristians es diu de la Moreria per conduir i estar immediata a aquest llavors nou barri extramurs“.

Adjunte a continuació un plànol del recinte islàmic de la ciutat, on hi assenyale amb un cercle groc la suposada posició de l’esmentada porta en la muralla musulmana:

 

Però fa uns anys l’enderroc d’un habitatge en un solar situat al carrer Salines podria haver tret a la llum aquesta porta revelada per Pertegás. La descripció que feia l’historiador, què heu pogut llegir ades, se semblava molt a la descripció que es podria fer de l’arc que va quedar a la vista desprès de fer-se aquest enderroc.

Les obres que s’hi dugueren, molt a prop del llenç de la muralla àrab existent en aquest carrer i de la torre defensiva que dóna al carrer de Cavallers, han permès estudiar amb detall l’entorn i identificar, en la visió vertical de l’edifici a mig derruir, els diferents elements del què podria ser l’antiga porta de la moreria.

Per a què pugau localitzar on s’ubica aquest solar, hi adjunte a continuació una vista aèria de Google maps, on hi he assenyalat amb un quadrat groc l’indret esmentat, i amb una fletxa groga la plaça del Tossal, per facilitar la seua ubicació:

 

César Guardeño, president del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, va coincidir amb Pertegás que l’arc trobat no podia ser l’original de la muralla, ja que el seu aspecte és més modern i va ser segurament reformat per a ús domèstic, però el que sí es pot suposar es que va ser construït sobre un va o obertura anterior, el qual sí podria correspondre a l’esmentat portal de Bab Al-Hanax, donades les dimensions molt més àmplies que presenta respecte a altres obertures que es poden trobar en altres trams semblants de la muralla.

En aquest cas, gràcies a la insistència d’aquesta associació en denunciar davant el Síndic de Greuges la lamentable situació d’abandonament i deteriorament dels elements de la muralla islàmica ades esmentats, el propi Sindic va fer un escrit en gener de 2015 a l’Ajuntament de València i a la Conselleria de Cultura on recomanava l’enderroc de l’edifici en estat de ruïna, què finalment va permetre traure a la llum aquesta obertura amagada molts segles a l’interior de l’habitatge.

Adjunte a continuació un parell de fotografies (propietat del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural), on es poden veure assenyalades amb una fletxa i un cercle l’arc que podria correspondre a la ubicació del portal de la moreria medieval de València:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Un forat en la muralla islàmica de Balansiya?

Un forat en l'antiga muralla islàmica de València. Quina utilitat podria tindre?...

La Muralla islàmica sota l’antiga Universitat de València.

L'antiga muralla que envoltava la Balansiya andalusí, s'ens apareix de nou en els fonaments de l'antiga Universitat de València...

L’únic llenç de la muralla islàmica de València conservat amb el seu pas de ronda.

El pas de ronda sobre la muralla islàmica de Balansiya...

Els forats de la tàpia utilitzada per construir la muralla islàmica de València.

Encara podem observar la tècnica constructiva que es va utilitzar per a fer una muralla feta fa mil anys...

La “font islàmica” de la plaça de Nàpols i Sicília.

Un testimoni del passat islàmic de la ciutat...

Caminant actualment pels carrers de l’antic raval islàmic de la Boatella.

En València escara és possible passejar per la trama urbanística original creada fa quasi mil anys pels pobladors musulmans de la ciutat...