Eren al voltant de les 7 de la vesprà, del 23 de juliol de 1942, quan el plor d’una xiqueta en el Raval d’Alfarp es feia sentir en força en la casa del costat de la Pujà (i que actualment és la casa de Jaume Donat). Es tractava de Rosita Antón, filla d’Antonio i Rosa “la Rana”, qui obria els ulls als set mesets i de forma inesperada allí en casa de “s’auela” Virginia, assistida per la tia Silvia “la Comare”, en un dia molt significatiu per al poble… i es que mentre es produïa este naixement, pel pont d’Alfarp, entrava el camió del tio Forroll portant la nova imatge del patró Sant Jaume, ja que des de feia sis anys no en tenien.
Això es devia a que en els primers dies d’esclatar la Guerra Civil Espanyola, al fracassar el Colp d’Estat contra el govern de la República, va regnar el desordre en la major part del país i es van cometre greus episodis de descontrol i de locura… i així, el 24 de juliol de 1936, després d’un esmorzar ben regat de vi (segons contaven) i tal i com consta en un document de l’any 40: “en la iglesia de este pueblo penetró violentamente una gran multitud de gente y rompió las imágenes, altares y ornamentos, sin perjudicar el edificio. Después fue todo transportado al rio incendiándolo y destruyéndolo todo”.
Per dit motiu, acabada la guerra i encara que ara havia començat la dura i difícil Postguerra, s’arreplegaren diners entre tots els veïns del poble i per voluntat general (i a diferència d’altres pobles on les imatges van ser pagades per part de distintes famílies) manaren a fer a l’escultor Vicente Rodilla Zanón la talla del que havia de ser el patró d’Alfarp. Una escultura formada per Sant Jaume en l’espasa en la mà i muntat sobre un cavall blanc, i dos morets en espases als seus peus (Curiosament, Rodilla també seria l’encarregat en 1949 de fer la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, per desig de la confraria de la Dolorosa).
I com he començat contant, en el moment d’entrar esta imatge pel pont naixia Rosita “la Rana”. Segons conten, el camió el conduïa Amadeo “el Mestre” i anava acompanyat de Vicente Forroll. A l’entrada del poble esperava la banda de música “la Lira”, junt a l’alcalde Pepet Calbo i les autoritats, el vicari don José Lliso i una majoria de veïns que, en processó, acompanyaren la imatge fins l’església, on va ser beneïda, admirada per tots i col·locada en la seua capella, esperant allí per a poder celebrar la seua festa dos dies després.
A més a més, tots els xiquets i xiquetes que van nàixer en Alfarp eixe any de 1942 sempre s’han dit la “Quinta de Sant Jaume” (i inclús Miguel Cervera ho va assenyalar en un llibre de festes). Així, estos “quintos” del patró Sant Jaume son:
– Visantica “la Rafela” – Manolo “el Mestre”
– Pepica “la Guala” – Salvador “el Bessó”
– Rosita “la Rana” – Abelardo “el Serraor”
– Consuelo “la del Llumener” – Vicent “el Moix”
– Pepica “la Ramoneta” – Miguel “Sorita”
– Rosita “la del Forn” – Jesús “el Bombo”
– Maria “Patxanques” – Paco “Marina”
– Rosita “la Parra” – Federico “Riola”
– Maria “l’Estudianta” – Miguel “de Loreto”
– Milieta “la Roja” – Alfonso “de Claudio”
– Doloretes “la Penitenta” – Pepe “Garrilla”
– Visantica “la Pelosa” – Pepe “el Sucarrat”
– Paco “el Baló” o “el de la Farmàcia”
Anecdòticament, esta imatge també ha sigut baixada al riu els anys de molta sequera per demanar que ploguera; ha estat en quadre en moltes cases d’Alfarbins (com per exempe era el cas en ca “m’auelo” Manolo)… i en un determinat moment, fa poc més de vint anys, en una decisió que va causar polèmica i que en certa manera va “dividir” al poble, se li va substituir l’espasa i els morets per una bandera, tal i com ara es pot contemplar.
Siga com siga, des d’eixe any de 1942 la imatge sempre ha estat en l’església en un lloc d’honor i ha eixit en processó en música, traca, danses i campanes cada 25 de juliol… a excepció dels anys 2020 i 2021, degut a la pandèmia de la Covid-19 que hem passat i que va motivar l’anul·lació de les festes i la “vida pública”. Afortunadament, este any 2022 s’han tornat a celebrar les festes en honor a Sant Jaume com de costum i, al complir els seus 80 anys, ha pogut tornar de nou a passejar pels carrers d’Alfarp com li correspon, en unes festes normals i plenes.
(Ah, i fa uns anys les seues “quintes” van ser les que pagaren i manaren a fer les dos passarel·les de fusta per a salvar els escalons de l’església i poder traure al seu Sant Jaume, i a la resta de sants, ja que ara es porta en “anda” i no a muscle).
També assenyalar que en l’any 1992 don Vicent Ribes, un vicari molt recordat al poble, va deixar escrit una breu nota rememorant el mig segle d’esta talla tan especial.
En definitiva, amb estes línies sols es pretén deixar constància d’este fet i esta memòria, perquè es recorde l’origen de l’escultura que ara venerem en Alfarp i que va ser feta per voluntat i decisió de tot un poble.
Visca Sant JAUME!!!!
