València va ser fundada pels romans l’any 138 a.C.
Des de llavors i fins ara, la ciutat ha tingut una vida inintirrumpuda al llarg de més de vint-i-un segles d’existència, si exceptuem un curt període històric en què va romandre deserta, després de ser completament destruïda en el context de la guerra civil sertoriana, ocorreguda pocs anys de la seua fundació.
Des d’aleshores la ciutat ha estat representada a través de diferents símbols, tant en documents oficials, en monedes o en els edificis que simbolitzaven el poder i l’administració de la ciutat o del Regne. Allò que podríem anomenar els escuts.
El primer d’ells es remunta a l’època romana, quan València va ser fundada possiblement com una colònia a Hispània. La seua simbologia la coneixem a través de les monedes encunyades a Valentia, en què apareixia la cornucòpia travessada pels llamps del déu Zeus.
Aquest primer escut de València el podem trobar en una làpida commemorativa dels dos-mil cent anys d’existència de la ciutat, que es troba des de la dècada dels 1970 al paviment de la plaça de la Mare de Déu. Aquesta làpida fou encarregada per l’Ajuntament, i té un text escrit per l’historiador i especialista en història romana José Esteve Ferriol, en què parafaseja a l’historiador romà Titus Livi quan parla de la fundació de Valentia.
En ella, al costat del text escrit, podem trobar la banya de l’abundància travessada pels llamps de Zeus, el primer escut o símbol que tingué de València, com he esmentat ades.
Tot just a 50 metres de distància d’aquest indret, podem trobar el que històricament fou el segon escut de la ciutat. Concretament el trobarem en un baixrelleu que veurem en un costat de l’entrada de la Catedral per la porta dels Apòstols, a mà dreta. L’escut representa una ciutat emmurallada sobre aigües.
Desconeixem quan va ser instituït exactament aquest escut, encara que podem imaginar que va ser-ho arran de la conquesta cristiana de la ciutat als musulmans en el segle XIII. Les seues primeres manifestacions apareixen en documents oficials del segle XIV, i com hem vist en la mateixa porta de la Catedral.
Fa un temps vaig escriure un apunt parlant d’aquest escut. Ací teniu l’enllaç:
Aquest escut va estar en vigor oficialment fins a l’any 1377, en què el rei Pere el Cerimoniòs va concedir a la ciutat el privilegi d’utilitzar la corona sobre les barres reials, distintives de les ciutats i viles que es trobaven sota jurisdicció reial. Aquest privilegi fou concedit com a premi a la lleialtat mostrada per la ciutat durant la guerra contra Pere el cruel de Castella.
Doncs bé, aquest escut, tercer i actual de la ciutat, podem observar-lo en el carrer Micalet tan sols a uns cent metres de distància d’on haviem vist el segon escut a la porta de la Catedral, esculpit a la façana del què era l’edifici del Rellotger del Micalet, situat tot just enfront del campanar. L’edifici va ser acabat de restaurar l’any 2023.
L’edifici, construït a principis del segle XIX, presenta tots els elements propis de l’escut actual de la ciutat, excepte els dos llorers concedits per Fernando VII en reconeixement a la resistència mostrada per la ciutat davant les tropes de Napoleó, ja que quan es va esculpir l’escut encara no s’hi havien incorporat.
