El Portal de Quart és una de les dues portes que encara es conserven de l’antiga muralla tardomedieval que envoltava la ciutat de València fins a mitjans del segle XIX, juntament amb la Porta de Serrans. Si aquest portal era l’accés principal que tenia la ciutat, principalment per a tots aquells que procedien d’Aragó i Catalunya, el portal de Quart era l’entrada que tenia València per a la gent arribada des de l’interior de la península, principalment des de el Regne de Castella.
Va ser construït entre els anys 1441 i 1470 durant els regnats d’Alfons V el Maganànim i de Joan II, coincidint amb la gran expansió i consolidació de València com a principal centre cultural i polític de la Corona d’Aragó.
El disseny original de l’obra va ser concebut per Francesc Baldomar, prenent com a model l’Arc del Triomf del Castell Nuovo de Nàpols. En un article que publiquí en aquesta web fa un temps, vaig parlar d’aquest curiós i poc conegut fet curiós. Podeu llegir-lo en aquest enllaç:
Més enllà de la seua funció original de fortalesa per a defensa de la ciutat, el portal ha tingut també altres funcions, com han sigut les de servir de magatzem de pólvora i de presó, funció aquesta última que va servir per lliurar-les d’una quasi segura demolició quan es va autoritzar la desaparició de la muralla l’any 1865.
No va ser fins a l’any 1931 quan el govern de la II República espanyola tornava a la ciutat la propietat del portal, alhora que aquell mateix any es declarava l’edifici com a Monument Històric Artístic Nacional. Arran d’aquest esdeveniment, l’any 1933 es va fer una primera restauració de l’edifici. En els anys 1950 es van tornar a realitzar algunes reparacions, alhora que es van reinstal·lar els merlets que havien estat retirats per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola. Sobre aquest curiós fet vaig escriure en aquesta web un article, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació, si teniu curiositat per llegir-lo:
Entre els anys 1976 i 1982 l’arquitecte municipal Emilio Rieta va fer una rehabilitació integral del portal. L’any 2007 es va fer una neteja total de l’edifici dirigida pels Drs. Manuel Martinez Blanco i Javier Benlloch Marco, durant la qual es van descobrir en els seus murs interiors una cosa que fins ara havia passat totalment desapercebuda per haver estat oculta a la vista durant segles per una capa de brutícia: uns sorprenents i curiosos “grafits” realitzats amb pintura a la calç i pigment a la pols de color almagra.
La seua datació ha sigut possible gràcies a l’anàlisi realitzada per l’historiador Juan Vicente García Marsilla i el paleògraf Francisco Gimeno Blay de les formes de dues lletres pintades “a” i “b” en un dels panells de grafits, que la situen a finals del s.XV o principis del XVI, és a dir, poc temps després d’haverse finalitzat la seua construcció, abans de la seua primera utilització com a magatzem de pòlvora a partir de l’any 1562.
Entre la varietat de grafits que s’hi han pogut trobar, destaquen entre els més nombrosos els dels motius zoomorfs, principalment bancs de peixos observats de perfil amb un esquema similar de representació en tots els casos: ulls, brànquies de doble línia, dues aletes dorsals a la part superior, aletes pelvica i anal a la inferior i una aleta cabal de considerable grandària. Però, quin tipus de peix podrien representar? Pel seu aspecte ben podrien ser llises, un peix abundant al litoral de València i a l’Albufera, encara que també podrien ser tonyines, habituals al litoral valencià. En algunes escenes apareixen també dibuixades anguiles, abundants a l’Albufera.
En alguna de les escenes representades es poden deduir escenes de pesca empleant un mornell, que és un parany de pesca tradicional que ha sigut utilitzat a l’Albufera durant segles per a la captura de llises i anguiles. Consisteix en una xarxa de forma cilíndrica que s’obre en forma d’embut, que obliga a entrar els peixos fins a quedar atrapats.
Les representacions de peixos no són gens rares en les arquitectures medievals i posteriors, però l’abundància de peixos representats i el seu naturalisme fan d’aquests grafits quelcom únic molt original.
El perquè un artista desconegut va voler representar de manera tan naturalista totes aquestes escenes de peixos als murs interiors del Portal de Quart, tasca a la qual va haver de dedicar prou de temps, és una cosa que no sabrem mai. Possiblement va voler reflectir el context cultural i costumista de la València d’aquella època, en una ciutat on la pesca era una activitat habitual, en estar situada a prop del mar, d’una llacuna com és l’Albufera i ser travessada per un riu, a tots els quals es practicava la pesca de manera habitual.
Nota: Aquest article ha estat documentat en el treball “Unos graffiti inéditos en las torres de Quart de Valencia” escrito por Juan Serra, Ana Torres, Jorge Llopis y Ramón Villaplana).
