La Sala Capitular de la Catedral de València, actual Capella del Sant Calze, fou manada construir pel bisbe Vidal de Blanes a mitjans del segle XIV. El seu arquitecte va ser Andreu Julià, mestre d’obres de la Catedral en aquella època. El nom de “Capitular” li ve perquè s’hi celebraven les reunions del Capítol catedralici, és a dir, les dels clergues que assessoraven el bisbe. Quan hi havia una vacant de la diocesi, el Capítol s’encarregava també de governar-la durant aquesta vacant.
Amb el pas dels anys, la Sala va adquirir altres noms, com ara el de Capella del Crist de la Bona Mort i finalment el de Capella del Sant Calze, quan la relíquia va ser traslladada a aquesta Sala l’any 1916.
A les parets de la Capella, de planta quadrada i coberta per una magnífica volta de creueria nervada de vuit nervis, destaquen nombrosos objectes que seria prolix descriure en detall, ja que a més no és l’objecte del present article. Entre ells el magnífic retaule gòtic que acull el Calze, amb els seus 12 panells de relleus renaixentistes i les seues imatges gòtiques policromades, el púlpit gòtic de pedra des del que Sant Vicent Ferrer donava les classes de Teologia, el quadre inacabat de Nicolàs Delli, sobre el qual fa un temps vaig escriure el següent article:
La paret existent enfront del retaule conté una part de les cadenes que tancaven el port de Marsella, capturades per la flota de guerra d’Alfons V el Magnànim, així com el sarcòfag del bisbe Vidal de Blanes. A la paret a la dreta del retaule, al costat d’un xicotet orgue, podem veure una pintura sobre tela de Vicent Lopez Portaña, sota la qual apareix un altre tros de les cadenes del port de Marsella. I sota aquestes cadenes podem també veure una menuda portada gòtica que fa un temps conduïa al Museu catedralici.
Tot i això, hi ha alguna cosa en aquesta paret que ens pot passar desapercebuda, però que de segur no escaparà al que la observe “amb ulls curiosos”. Just davall de les cadenes i damunt de la porta gòtica, podem veure un antic grafiti escrit en lletres de color almagre. Es tracta d’un “Vitor” seguit d’un nom: “Mosen Leonardo Michavila”.
Però, què ens està dient aquest antic grafiti? Anem per parts.
Com he esmentat ades, el nom del mossèn va precedit del símbol d’un “Vitor”. Aquest anagrama, inspirat en l’estendard triomfador de les legions romanes, significa “Visca!”, i es va popularitzar a la Península a partir del segle XIV a l’àmbit universitari. Solia pintar-se sobre les façanes dels Col·legis universitaris i de les Universitats, per donar crits i perpetuar el nom de qui acabava d’assolir el grau de Doctor.
A continuació del “Vitor”, apareix la paraula “Mosen”. Aquest mot, als territoris de l’antiga Corona d’Aragó, representava des de l’Edat Mitjana un tractament protocol·lari derivat del llatí “Meus senior” (“Mon senyor”–> “Mossen”), i s’anteposava al nom de cavallers, ciutadans honrats i eclesiàstics. Actualment encara s’aplica a capellans i diaques.
Per un document de l’Arxiu de la Catedral de València, sabem que el nom que apareix a continuació de Mosen: “Leonardo Michavila“, correspon a un mestre de la Càtedra de Gramàtica de la Seu, que va exercir-hi durant 40 anys. Michavila era natural de la localitat d’Onda, i havia exercit el seu ofici “ab la deguda applicació”, segons assenyala l’esmentat document.
De la seua biografia en sabem poques dades, ja que l’Arxiu parroquial d’Onda, el seu poble natal, no té fons documentals anteriors a 1701 ni llibres sacramentals anteriors al segle XIX, per la qual cosa ens és impossible determinar la data precisa del seu naixement i baptisme, encara que aquesta degué ser entorn de la dècada de 1630.
Dels protocols del notari Vicent Tost que es troben al Col.legi del Patriarca de València, i dels Manifests del morabatí d’Onda, podem saber que mossen Michavila “Leonardus Michavila, presbyter, Valentiae habitator” va atorgar el 15 de setembre de 1674 una escriptura de poders a favor del seu germà “Ludovicum Michavila, agricolam, fratrem meum, villae Onde habitator” en nom propi i com a beneficiat del benefici fundat sota la invocació de la Santíssima Trinitat a l’església parroquial d’Onda.
A principis del segle XVIII hi hagué a Onda un capellà anomenat Lluís Michavila, que podria ser el seu nebot, fill del seu germà Lluí, encara que açò és només una suposició.
El nom del Mossen apareix en un procés com a clergue l’any 1662, però aquell any el seu nom ja no apareix en el manifest del dret real del morabatí entre els capellans de la parròquia d’Onda, per la qual cosa podem suposar aquell any que ja s’en havia anat a viure a València. Tampoc apareix en el manifest del morabatí anterior, de l’any 1656, potser perquè aleshores era encara menor. En aquest manifest de 1656 en canvi sí que apareix un tal Josep Michavila, espardenyer de professió, l’única persona d’aqueix cognom a Onda, per la qual cosa podríem suposar que era son pare. Estava casat amb una tal Anna Ramirez, qui podria ser la seua mare.
El Mossen es va jubilar l’any 1709, quan ja tenia més de 70 anys. Encara després de jubilar-se, la Catedral va continuar pagant-li un salari de 40 lliures a l’any.
Les Aules de Teologia i Gramàtica s’havien fundat a la Catedral de València l’any 1345, sota l’episcopat de Ramón Gastón. Segons el document catedralici, Leonardo Michavila hauria estat mestre de Gramàtica a la Seu des d’aproximadament l’any 1669, impartint les classes a l’Aula Capitular. Podem suposar que en algun moment al llarg del seu exercici com a docent, o bé just després d’haver obtingut la graduació per poder impartir aquestes classes, es va haver de pintar el curiós grafiti que actualment podem contemplar a la Capella del Sant Calze, espai on Mossen Michavila impartia les seues classes de Gramàtica.
Fonts/referències:
-Catedral de Valencia (J. Diez Arnal)
-“Coret y Peris (1683-1760) o el humanismo filológico y docente” (León Esteban Mateo).
-Protocols 17.376, 17.388 i 17.391, sense foliar del notari Vicent Tost (al Col.legi del Patriarca de València) (informació suministrada per Ismael Xiva, Doctor en Comunicació Social i Graduat en Dret)
-Manifests del morabatí d’Onda (informació suministrada per Ismael Xiva, Doctor en Comunicació Social i Graduat en Dret)-
