El 9 d’octubre de 1238 feia la seua entrada a la recent conquerida ciutat de València el rei Jaume I. Diuen les cròniques que el primer que va fer va ser dirigir-se a la Mesquita major, i prèvia purificació, va posar la nova catedral sota l’advocació de la “Nostra Dona Santa Maria”. Dos anys abans, el 28 d’octubre de 1236, Jaume I havia fet promesa pública a Lleida de restituir l’església catedral de València.
Sobre la consagració de la Mesquita major de Balansiya hi ha moltes llegendes. Una d’elles, recollida per l’arxiver dominic i historiador valencià Josef Teixidor en el seu llibre “Antiguedades de València”, relata com el rei, ajudat pels seus homes, armat amb un martell de plata, va destrossar les parets del temple on encara quedava decoració musulmana, convertint en ruines la mesquita en poques hores. Òbviament això és només una llegenda, ja que a més de ser físicament impossible enderrocar una mesquita en unes hores, històricament se sap que l’antiga Mesquita major de Balansiya va funcionar com a nova catedral de la ciutat fins a la construcció de l’actual temple.
Encara que la seu catedralícia valentina va ser constituïda en el mateix moment de la conquesta de la ciutat el 1238, no seria fins a 24 anys després, l’any 1262, quan sota la direcció del mestre d’obres Arnald Vidal van començar les obres de construcció d’una catedral de nova planta. Hi ha constància que des de l’any 1242 ja s’estaven comprant cases per ser enderrocades, per tal de fer espai per a la nova construcció.
La data exacta de l’inici de les obres és coneguda, perquè va existir una làpida fundacional de col·locació de la primera pedra, la qual estava situada a la capçalera de la Catedral (concretament a la Capella de Sant Jaume), fins que dissortadament va desaparèixer durant la reforma academicista feta en el segle XVIII. Aquesta data era la del 22 de juny de 1262. En un article que vaig escriure en aquesta web fa un temps, vaig parlar d’aquest esdeveniment. Ací podeu trobar-ne l’enllaç:
Per a la construcció de la Catedral es van utilitzar fonamentalment pedres procedents de les properes pedreres de Burjassot i Godella.
El gòtic és l’estil bàsic i predominant a la Catedral, encara que les dues portades que es trobaven a banda i banda del transsepte es van construir en estil romànic, estil que al segle XIII encara tenia prestigi a la Corona d’Aragó. D’aquest estil romànic actualment només ens queda la porta de l’Almoina, ja que l’altra portada, actualment dels Apòstols, va ser enderrocada per construir al seu lloc una portada gòtica en les primeres dècades del segle XIV, que és la que perdura a hores d’ara.
La Porta de l’Almoina es considera la primera que es va construir a la Catedral, desconeixent-se amb exactitud la data d’inici de la seua construcció, encara que s’estima que degué ser al voltant de l’any 1270.
Les marques de pedreria trobades als carreus d’aquesta porta semblen avalar aquesta estimació, tal com explicava en un article publicat anteriorment en aquesta web, l’enllaç del qual podeu trobar a continuació:
El projecte inicial de Catedral constava d’una planta de tres naus i tres crugies amb creuer sortint i prevere poligonal, obert al creuer. Sobre aquest es construiria un cimbori, inicialment d’un sol pis. També comptava amb una girola de vuit capelles.
La seua construcció degué d’iniciar-se per la zona on s’ubica la porta de l’Almoina. I és ací precisament on podem descobrir una curiositat constructiva, que es va produir a l’inici de la construcció. Mirant cap amunt, cap a les primeres voltes construïdes, podem descobrir-la. La plementeria de la primera de les voltes, construïda sobre el primer tram del transsepte que trobem tot just després d’entrar a la Catedral per la porta de l’Almoina, es va fer utilitzant la pedra. No obstant això, en la següent que es va realitzar a continuació podem observar un canvi substancial respecte a la primera, ja que canvia l’estil constructiu de pedra a plementeria executada a rosca de maó, material més lleuger i econòmic, que és amb el que ja es realitzaren la resta de plementeries de les voltes de la Catedral.
Aquest fet ens aporta l’evidència definitiva que van ser precisament aquestes voltes les primeres que es van construir a la Catedral. I la raó d’aquest, aparentment, sorprenent canvi constructiu, la podem trobar en la rapidesa de l’execució de l’obra, molt més gran en voltes amb plementeries fetes de maó a rosca. Cal pensar que València, després de l’entrada del rei Jaume I a la ciutat, havia passat 24 anys sense poder gaudir d’una Catedral tipològicament cristiana, havent celebrant tota la litúrgia durant tot aqueix temps en una mesquita grollerament reconvertida en catedral. El fet de veure que el temps de construcció de la nova catedral s’anava a allargar excesivament, potser molt més del que s’havia previst inicialment, va fer que s’obtés per escurçar els terminis d’execució utilitzant una tècnica constructiva per a les voltes molt més ràpida i més econòmica.
Cal dir que aquesta solució constructiva de voltes de creueria amb nervis de pedra i plementeria de maons disposats a rosca, malgrat la seua tosca i rústica aparença, es va imposar posteriorment en construccions de prestigi destinades a esglésies, capelles i sales capitulars de convents, com ara la capçalera de l’església de Sant Joan de l’Hospital i l’anomenada capella del rei del senyor Jaume, a l’antic cementiri del mateix conjunt hospitalari.
Una altra curiositat més, de les moltes que ens ofereix la Catedral de València.
