El campanar de la Catedral de València, conegut com el Micalet, és, sense dubte, una de les edificacions més emblemàtiques de la ciutat. O potser la que més, amb el permís d’altres extraordinaris monuments de la ciutat com ara la Llotja dels Mercaders, la Basílica, les portes de Serrans i de Quart o la mateixa Catedral, fins al punt d’haver esdevingut al llarg dels segles un símbol identitari de la ciutat que ha trascendit la seua funció religiosa original com a campanar.
La seua extraordinària alçada, que destacava a l’”skyline” de la ciutat per sobre de tots els edificis civils i religiosos, ha fet que al llarg de la història haja tingut una gran varietat d’usos, des de torre guaita fins a receptor del senyal que indicava l’arribada d’avions enemics que venien a bombardejar la ciutat durant la Guerra civil espanyola, entre d’altres. Precisament l’atac d’un d’aquests avions va estar a punt de fer-ho desaparèixer, tal com expliquí en un article publicat anteriorment en aquesta web. Sortosament, la bomba es va desviar uns quants metres del seu objectiu.
Ací teniu l’enllaç a aquell article:
La construcció del Micalet es va encetar l’any 1381, tal com resa una antiga làpida situada a la seua base al costat de la porta dels Ferros, tal com vaig explicar en una altra entrada publicada fa un temps.
Ací teniu l’enllaç:
El disseny de la torre el va realitzar el mestre nascut a Tortosa, Andreu Julià, sota el comandament del qual es va iniciar la construcció. Julià va voler representar sobre un pergamí el disseny del nou campanar. I no només això, sinó que, tal com apareix en el Llibre d’Obres de la Catedral, va fer comprar fil d’espart i claus per fixar-ho a terra en un hort de l’horta de Russafa, a fi de fer una representació a escala real del perfil de la torre. A aquesta representació van assistir els membres del cabildo i els Jurats de la ciutat, els quals es van adonar de la grandiositat del seu projecte.
En aquell moment la torre es va construir exenta, separada de la Catedral, ja que sembla ser que hi havia la idea de construir un claustre entre ella i l’edifici de la Catedral, projecte que mai no es va dur a terme. No va ser fins a unes dècades després quan, en ampliar-se la catedral pel seu peu, el Micalet va quedar integrat en el seu cos.
La seua construcció es va fer per iniciativa de Jaume d’Aragó, nét del rei Jaume II, que en aquell moment era bisbe de València. La iniciativa es va veure recolzada pel Consell de la Ciutat. Tots volien per a València un campanar grandiós, a l’altura de la importància que anava adquirint la ciutat, cada volta més rica i populosa. El rei Pere IV el Cerimoniós va concedir el seu permís per a la seua construcció, que substituiria el vell campanar que tenia la catedral, de factura tardoromànica.
Curiosament, durant més d’una dècada després d’haver-se finalitzat el Micalet l’any 1425 (llavors conegut com a “campanar nou”), van conviure tots dos campanars. La Catedral de València es va convertir en una de les poques catedrals de món a tindre dos campanars construïts, dos “micalets”, tal com vaig explicar en un altre apunt publicat anteriorment, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:
Andreu Julià va dissenyar una torre de planta octogonal, donant-li una curiosa relació geomètrica: el perímetre del seu octògon seria exactament igual a l’alçada fins a la seua terrassa, és a dir, 50,85 metres. Una curiositat geomètrica poc coneguda d’aquest magnífic campanar gòtic esdevingut simbol de València.
