Si passegem per davant de la façana dels grans magatzems d’El Corte Inglés, a la confluència del carrer Pintor Sorolla amb la plaça d’Alfons el Magnànim, i mirem amb atenció una façana que la separa d’un edifici que hi ha al seu costat, potser ens sorprenguem en veure una cosa que en castellà té un nom curiós i molt específic: “Trampantojo”.
Però, què és un “Trampantojo”?
El diccionari defineix aquesta paraula com “una tècnica pictòrica que intenta enganyar la vista jugant amb l’entorn arquitectònic, la perspectiva, l’ombrejat i altres efectes òptics i de fingiment, aconseguint una “realitat intensificada” o una “substitució de la realitat”. També s’utilitza el terme “il·lusionisme“.
Però, de què estem parlant exactament? Ara a continuació explicare la història.
Fa un temps vaig publicar un apunt on parlava com l’històric Convent de Santa Caterina de Siena a València havia sigut enderrocat per construir aquests grans magatzems l’any 1970.
Ací teniu l’enllaç a aquell apunt:
Al costat del convent hi havia un altre edifici que completava l’illa de cases sencera a on El Corte Inglés anava a establir-se per primera volta a la ciutat València. Era la Casa del Vescomte de Valdesoto, un antic palau de planta baixa i tres altures.
En aquest fragment del plànol del pare Tosca de 1704, podeu veure delimitat en roig aquest palau, i en groc el perímetre corresponent al Convent de Santa Caterina.
Afortunadament el Palau es va salvar de la piqueta, malgrat les ofertes i, també cal dir-ho, de les pressions que van a haver de suportar els seus propietaris, que de cap manera volien que aquest històric edifici fora derruit (*).
La seua decidida actitud de romandre-hi, de resistència a no desaparèixer, va obligar a El Corte Inglés a canviar el projecte original, què tingue que reduir la seua superficie inicial prevista i realitzar obligatòriament un “trampantojo”, es a dir, una “falsa” façana que uneix la seua amb la del Palau.
En aquesta vista actual del Googgle maps podeu veure quin era el projecte original dels Grans magatzens, perimetrat en groc, i l’actual palau salvat de la desaparició, en roig.
En la falsa façana del palau, els Grans magatzens van ser obligats a pintar dues finestrals similars als les que té el propi Palau mirant al Parterre, així com també unes motllures decoratives a la part superior i al costat de la cantonada del propi Palau.
De segur que aquesta “falsa” façana, què mostre a la fotografia adjunta, la haureu vist moltes vegades, però potser alguns de vosaltres no haureu endevinat el seu origen i la seua curiosa història.
(*) Posteriorment a la publicació d’aquest article, m’ha arribat una nova versió del que va passar amb la venda del palau per part d’un seguidor de la meua pàgina. Les fonts a què es refereix aquest seguidor se situen en comentaris que es feien en algunes prefectures d’El Corte Inglés en els primers anys, que deien que el propietari del palau havia acceptat vendre l’edifici a un intermediari immobiliari que havia estat designat pels Grans magatzems. Després d’haver arribat a un acord de venda, quan el propietari del palau es va assabentar que qui estava darrere de l’operació urbanística era El Corte Inglés, va augmentar considerablement el preu que anteriorment s’havia pactat. Davant d’aquesta situació, Ramon Areces, aleshores President d’El Corte Ingles, es va negar a acceptar les noves condicions i va preferir rectificar el projecte, malgrat els importants costos addicionals que això suposaria. Quan al propietari del palau li van comunicar la decisió presa per Ramon Areces, es va tirar enrere i va tornar a demanar el preu anteriorment pactat, a la qual cosa el president d’El Corte Inglés, potser per orgull, es va negar, malgrat que els seus tècnics li van aconsellar comprar.
