Sense cap dubte, un dels edificis portuaris més destacats que podem trobar a València és el conegut com Edifici del Rellotge, seu actual de l’Autoritat porturaria de València.
No és massa conegut el fet de què aquest edifici, construït l’any 1916 per l’enginyer Federico Gómez de Membrillera, no va ser en origen concebut per a tal fi, sinó com un edifici residencial per a gent de la burgesia acabalada. El seu estil arquitectònic i la seua privilegiada posició, a la vora del port marítim i al costat de l’escalinata real, així ho indicaven.
També és poc conegut el fet que la torre del rellotge no formava part del seu disseny original, sinó que hi va ser afegida amb posterioritat a petició de l’aleshores director del port, Jose Maria Fuster.
L’edifici consta de planta baixa i dues altures, l’última d’elles sota teulada de pisarra negra, detall que li dona un estil molt afrancesat. Es completa amb una torre que mostra un gran rellotge, la qual realça el conjunt i dona nom a l’edifici. Està rematada en pissarra negra, a l’igual que l’edifici.
El singular estil arquitectònic d’aquest inicialment edifici d’habitatges, que podriem enquadrar en l’eclecticisme afrancesat de tall acadèmic amb detalls modernistes, era molt del gust de l’alta burgesia d’aquella època, durant el regnat d’Alfonso XIII. Al nucli històric de València podem trobar altres edificis del mateix estil, encara que no amb un aspecte afrancesat tan evident com aquest.
Un altre detall poc conegut és que el seu constructor, Gomez de Membrilera, va prendre com a referència per al seu disseny l’edifici de la Gare de Lyó de Paris.
Aquesta estació ferroviària, una de les sis que té la capital francesa i una de les més importants en quant a volum de passatgers, va ser construïda l’any 1855 i remodelada completament per a l’Exposició Universal de 1900 per l’arquitecte francés Marius Toudoire, el qual li va afegir també una torre de rellotge de 67 metres d’altura, tal com va passar també amb el de València.
La comparativa entre ambdós edificis que podem veure en les fotografies que mostre a continuació, no deixa dubte respecte de la font d’inspiració de l’enginyer de l’actual edifici de l’Autoritat portuària de València:
