En l’apunt anterior havia parlat de la data d’inici de la construcció del campanar de la Catedral, el Micalet, una de les fites històriques i arquitectòniques del Cap i casal.
Quan passejant per les seues proximitats albirem la seua esvelta figura, de segur que no ens passa desapercebuda el seu remat, l’espadanya que culmina els 63 metres totals de la seua alçada.
En general és un fet bastant desconegut que aquesta espadanya, amb arcs d’aspecte gòtic com la pròpia torre i el cos de la Catedral, en realitat va ser construïda en plena època del barroc, finalitzant-se més de 300 anys després d’acabar-se la torre.
El mestre pedrapiquer Pere Balaguer va acabar en 1419 l’últim tram de la torre, el cos de campanes, sense dubte la seua part més destacada. Desprès d’açò, només quedava per finalitzar el remat o agulla que havia de coronar-la. L’últim mestre d’obres que hi va treballar fou Martí Llobet l’any 1425, però ho va fer ja en obres menors com ara la barana de la terrassa.
El projecte original del campanar contemplava la construcció d’una agulla típicament gòtica. Però no va ser fins 1453 quan l’arquitecte Antoni Dalmau va presentar una proposta que va ser molt discutida i que, finalment, no es dugué a terme perquè Dalmau va morir. Una maqueta d’aquest projecte datada en el segle XV és conserva al Museu Històric Municipal de la ciutat.
Com he esmentat adés, l’actual espadanya és molt posterior a la construcció de la torre, ja que va ser realitzada entre els anys 1660 i 1736, i està formada per dos cossos superposats amb una obertura en cada un d’ells.
En la capçelera de l’apunt podeu veure una curiosa representació virtual de com seria actualment el Micalet si aquell projecte de Dalmau s’haguera dut a terme en el segle XV.
A continuació podeu veure amb més detall l’esmentada maqueta d’Antoni Dalmau:
Més recentment, durant el segle XIX, s’hi van proposar dos nous projectes de remat, per tal de donar-li més espectacularitat, en considerar-se que l’actual espandanya desmereixia l’altiva figura de la torre.
Aquests projectes vingueren del francés Aloiss Heiss, en època de la reina Isabel II, que suposava colocar un remat tan gegantesc com irracional, ja que elevava l’alçada total de la torre per dalt dels 200 metres. El projecte va ser descartat, per la seua complexitat tècnica, probablement inviable.
Posteriorment fou l’escultor valencià José Aixá el que va fer-hi una nova proposta, què consistia en fer una espandanya metàlica, on colocar les dues campanes i el rellotge públic que es trobava al carrer del Micalet. El projecte va ser també descartat, per l’elevat cost que en aquella època suposava l’obra.
A continuació podeu veure la proposta de remat d’Aixá:
