En un apunt que vaig publicar anteriorment, parlava de la primera font d’aigua potable que s’havia instal.lat a València l’any 1850. Ho va ser a l’antiga plaça de Calatrava, actual del Negret, situada molt a prop del carrer de Cavallers per a on circulava la primera canalització d’aigua potable que arribava a la ciutat procedent del riu Túria. En aquest enllaç podeu llegir aquell article:
Fins aleshores l’únic abastament d’aigua que existia a València ho era a través de centenars de pous artesans que s’alimentaven de l’aigua que fluïa pel subsòl de la ciutat, la qual a sovint estava contaminada amb aigües fecals, la qual cosa fou la responsable de nombroses malalties que va patir la població, entre elles el còlera, amb les temudes pandèmies que van afectar greument la ciutat al llarg del segle XIX.
Tot i això, no va ser la del Negret la primera font pública que tingué la ciutat, encara que sí d’aigua potabilitzada. La primera font que es té constància que va existir s’hi havia instal·lat dos segles abans que la del Negret, concretament l’any 1672. Va ser el 8 de maig d’aquell any quan es va inaugurar a la plaça del Mercat, i es va ubicar entre les façanes de l’església de Sant Joan del Mercat i la de la Llotja de la Seda. Sense dubte, l’elecció d’aquest indret va obeir a ser un dels llocs més concorreguts de la ciutat.
Aquella font es va construir en estil barroc, al gust d’aquella època, i el seu autor fou un dels arquitectes d’aquest estil arquitectònic més notables que tingué València, Juan Bautista Pérez Castiel, autor de nombroses reformes barroques realitzades a diverses esglésies de la ciutat de València, entre elles la del prevere de la Catedral, i a altres poblacions de l’antic Regne de València.
Aquella font, segons podem veure en alguns mapes i gravats antics, tenia una gran pila de forma hexagonal a la base que servia per recollir l’aigua que queia des d’una altra pila en forma de plat que es trobava sobre la primera, subjectada per una columna central decorada.
L’erudit i acadèmic valencià Antonio Ponz Piquer va dir d’ella “que era fuente no mal executada”.
La font desaparegué l’any 1810, en època de la guerra del Francés.
