El portal de Quart, antiga porta de la desapareguda muralla tardomedieval de València, és sense dubte una de les obres més destacades del gòtic militar que es conserven a l’antic Regne de València.
La seua construcció va obeir a una decisió dels Jurats de València, els quals van encarregar al mestre pedrapiquer Francesc Baldomar la construcció en la muralla d’una porta grandiosa que mirara cap a Castella.
Molt s’ha parlat sobre les fonts d’inspiració que tingué Baldomar per dissenyar la nova porta, entre elles la de la porta monumental del Castel Nuovo de Nàpols, construïda per celebrar l’esdeveniment de la conquesta del regne de Nàpols per part d’Alfons V el Magnànim, rei de la Corona d’Aragó.
Molt possiblement aquesta entrada al Castel Nuovo fou realment una de les seues fonts d’inspiració, tal com vaig assenyalar en un apunt que vaig publicar fa un temps, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:
No obstant això, altres portes van poder esdevenir també font d’inspiració per al genial arquitecte. Per intentar esbrinar-ho, cal situar-se en el context socio-polític que es va crear a la Corona d’Aragó després de l’esmentada conquesta de Nàpols per part d’Alfons V.
Hem de pensar que en aquella època, la ciutat de Nàpols era la ciutat mes cobejada de la mediterrània central, ja que el regne que regnara sobre ella s’assegurava el control del comerç marítim entre les dues ribes de la mar.
Els principals contendents que es disputaven aquell regne eren la Corona d’Aragó, per un costat, i la dinastia francesa dels Anjou, aliats de la República de Gènova, per un altre.
Aquella guerra la va guanyar Alfons V en maig de l’any 1442, fet que va ser molt festejat a la ciutat de València, tal com podem comprovar en la historiografia existent d’aquella època. Açò s’explica per l’enorme repercussió econòmica que tingué la conquesta per als mercaders i ciutadans en general de la ciutat, en obrir-se un intens intercanvi de béns i d’influències entre les dues ciutats arran d’aquell esdeveniment.
Els preparatius de l’obra del portal de Quart es van iniciar en 1441, però no va ser fins dos anys mes tard quan Francesc Baldomar encetà realment la seua construcció. En la mentalitat de les èlits governants de València, la rivalitat comercial existent inicialment esdevingué ben aviat en una pugna entre les dues ciutats que competien entre si en prestigi material i cultural, la qual cosa incloïa també la qualitat i magestuosidad dels edificis que construïen.
Tenint en compte aquesta consideració, el nou portal que s’havia de construïr havia de respondre a aquestes demandes, i hauria de donar una imatge potent a l’exterior de la prosperitat cultural i econòmica d’una ciutat que es trobava en el seu Segle d’Or. En aquest cas, l’enemic a desafiar i superar serien Gènova i la França dels Anjou.
I és precisament a Gènova on podem trobar la porta Soprana o Porta di Sant’Andrea, el portal més gran de la seua muralla medieval del segle XII.
La seua semblança amb el portal de Quart és certament sorprenent, com podem observar en les fotografies que podeu veure a continuació. Perfectament podien haver sigut font d’inspiració de Baldomar:
Per tant, així com el portal dels Serrans podia haver estat concebut com un gran arc del triomf per conmemorar la victòria de la Corona d’Aragó sobre la de Castella en l’anomenada guerra dels dos Peres, el nou portal de Quart podia respondre a un concepte semblant, després de la gran victòria d’Alfons el Magnànim sobre els seus principals enemics, Gènova i França.
No ha de ser casualitat que València iniciara la construcció del seu portal tan sols uns mesos després de la victòria d’Alfons V, desprès de que Baldomar prenguera com a model per a la seua obra el major portal que tenia la muralla genovesa, al qual va superar de llarg en grandiositat, a manera de reafirmació de superioritat de València sobre Gènova. Aquest podia haver sigut el missatge que els Jurats del Cap i casal volien transmetre al món de la mediterrània amb la construcció d’aquest portal.
A continuació podeu veure sengles vistes comparatives d’ambdós portals, preses amb el Google maps:
