Si passegem al llarg del marge dret del Jardí del Túria, des del límit de la ciutat amb Mislata fins a la confluència amb el carrer Guillem de Castro, en un recorregut de poc més de dos quilòmetres, ho estarem fent per un dels passeigs més emblemàtics que té la ciutat: el Passeig de la Petxina.
El nom del passeig és certament curiós: de la Petxina. El per què del seu curiós nom passe a explicar-ho a continuació.
Corria el mes de juny de l’any 1928, quan uns operaris municipals que es trobaven excavant per procedir a la neteja del fons sec del riu, es van topar de sobte, a uns dos metres de profunditat, amb una estranya figura de pedra que hauria estat soterrada ahi durant molt de temps, sota el fang dipositat pel discórrer de les aigües del Túria al llarg dels anys. Després de desenterrar-la completament, es va poder observar que la seua forma reproduïa una petxina gegant de pedra.
Aquest descobriment se situava al costat d’un dels embarcadors del riu, tot just a la base d’una llarga rampa d’accés al llit del Túria que existia davant de la Casa de la Caritat, situada en el número 9 del passeig que en aquell moment s’anomenava Camino Real de Madrid por las Cabrillas. Arran dels seu descobrimient, el nom del carrer va canviar un temps després pel de Passeig de la Petxina.
Però, qui, quan i per a què es va construir aquesta gegantina petxina al llit del riu?
La Junta de Murs i Valls va ser constituïda a principis del segle XIV, amb la finalitat d’ocupar-se de la construcció i conservació de les muralles, fossats, ponts i muralletes del riu, sanejament de sèquies, etc… Va ser la successora d’aquesta Junta, la Nova Fàbrica del riu, la que va decidir que calia canalitzar el riu al seu pas per la ciutat amb la construcció d’unes muralletes, obres que van començar l’any 1592, perllongant-se fins al 1729.
La zona de la muralleta que va des del pont de Sant Josep fins a Mislata, que és la zona on es troba la Petxina, es dugueren a terme entre els anys 1606 i 1678, per tant és probable que la construcció de la Petxina date d’aquesta època, o potser d’un temps després, quan es van afegir determinats elements ornamentals a la muralleta, com ara el Frontó de Lo Rat Penat, els bancs dels magistrats, el monument a Isis, etc…, i entre ells aquesta Petxina gegant.
Al cap de poc temps de ser descoberta, el diari vespertí La Correspondencia de España va publicar la notícia de l’aparició de la petxina, a la qual es referia de la manera següent: “És una ostentació d’art en pedra molt pròpia dels grans valencians que van fer l”obra del riu’. El diari s’alarmava de la possibilitat que es pogués traslladar als Jardins del Reial, tal com s’havia fet amb altres troballes antigues. Finalment això no va succeir, ja que es va determinar que la Petxina, a més de la seua funció decorativa, tenia també una funció de contrafort que reforçava la muralleta del riu, a l’igual que altres contraforts poligonals que podem trobar a la base de la dita muralleta.
La Petxina es trobava molt a prop de la confluència de l’actual carrer de Sanchis Bergón amb el passeig del riu. Aquest carrer era conegut antigament com a Carrer del Quemadero. La raó d’aquest nom tan sorprenent la vaig explicar en el següent article que publiqui fa un temps en aquesta web. Ací teniu l’enllaç:
Aquest indret, com haureu pogut llegir a l’article, era el lloc elegit per la Inquisició per cremar a la foguera els condemnats per heregia de la ciutat de València. Així doncs, amb tota seguretat, la nostra Petxina haurà estat testimoni d’aquest tètric espectacle en diverses ocasions.
Fonts/referències:
-“La Pechina, un hallazgo” (“Blog Valencia en Blanco y Negro”, 16.12.2016).
-Libro La “Junta de Murs i Valls”. Historia de las obras públicas en la Valencia del Antiguo Regimen, siglos XIV-XVIII (Vicente Melió).
