En un apunt que vaig publicar anteriorment, explicava com arran de fer-se una profunda reforma tributària en el segle XVIII durant el regnat del rei Carlos III, es va ordenar fer una divisió de les ciutats en Districtes i Barris, així com establir una identificació d’Illes de cases i de habitatges mitjançant plaques que es devien col.locar als llocs corresponents.
Podeu llegir aquest article al següent enllaç:
A València, aquesta nova legislació, regulada segons una Cédula Reial de l’any 1769, va suposar la col·locació de les corresponents plaques ceràmiques identificatòries a totes les Illes de cases i habitatges de la ciutat de manera immediata. No obstant això, la identificació de Districtes i de Barris no es va realitzar en aquella època.
Va haver d’esperar fins a l’any 1831, en què l’arquitecte i acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, Francisco Ferrer, va realitzar un plànol geomètric de la ciutat on apareixien delimitats els quatres districtes i els trenta-dos barris que tenia la ciutat, així com les seues 411 Illes de cases numerades.
En aquella època València comptava amb uns 119.000 habitants, dels quals 65.036 residien a l’interior de les muralles, instal·lats a 9.030 cases. La ciutat tenia 428 carrers i 131 places. A la part superior de l’esmentat plànol apareixia un encapçalament que deia “PLANO GEOMETRICO DE LA CIUDAD DE VALENCIA LLAMADA DEL CID”.
Aquest plànol, realitzat a instàncies de la Real Sociedad de Amigos del País, no tenia la qualitat artística del que havia fet el Pare Tomás Vicente Tosca a principis del segle anterior (del qual l’acadèmic va reconèixer modestament haver pres com a referència per a fer el seu), però proporcionava una informació urbanística molt exhaustiva de la València d’aquella època.
El plànol es va concebre amb una finalitat orientadora, per la qual cosa es va fer ús de colors diferents per distingir els quatre districtes en què estava dividida la ciutat, el del Mar, Serrans, Mercat i Sant Vicent. La delimitació dels barris es va realitzar amb un traçat que alternava la ratlla i el punt, sent aquests identificats amb números romans.
Transcorreguts uns anys de la publicació d’aquest plànol, i basant-se en la informació en ell continguda, l’Ajuntament de València va encarregar a la fàbrica de ceràmica Nolla de Meliana la realització de plaques ceràmiques per identificar els noms del Districtes i el números de Barri, així com el número d’Illa de cases on s’anaven a ubicar les plaques. Aquestes plaques, que podem datar a la segona meitat del segle XIX, encara podem observar-les actualment en nombroses façanes del centre històric de la ciutat.
Les plaques estan formades per les característiques tessel·les geomètriques de gres de Nolla, que s’uneixen per formar una composició amb el text informatiu. Les tessel·les tenen forma rectangular i es posicionen verticalment per contenir una lletra cadascuna o un espai en blanc. Els espais de separació entre línies les formen tessel·les també rectangulars disposades en posició horizontal, però més allargades.
Aquestes plaques apareixen també emmarcades per dues composicions de tessel.les rectangulars allargades de color marró, més fosc l’exterior i més clar l’interior.
