Fa unes setmanes vaig publicar un article en aquesta web, on parlava d’una curiositat ocorreguda durant la construcció del campanar de l’església de Santa Caterina. Concretament de la seua construcció sense una escala que donés accés a la seua sala de campanes, fet que va provocar un plet entre les autoritats eclesiàstiques de la ciutat i l’arquitecte de la torre, plet que es va saldar a favor d’aquest últim.
Ací teniu l’enllaç a aquest article:
No és, però, l’única curiositat que va ocórrer durant la seua construcció.
La construcció de la torre, tal com figura en una làpida commemorativa situada a la seua part inferior, es va encetar el 5 d’octubre de 1688 per Valerio Viñes, per mandat de l’arquebisbe de València, fra Tomàs de Rocaberti, sent finalitzada pel seu germà Juan Bautista Viñes l’any 1705, que va prendre el relleu arran de la mort del seu germà.
La ubicació triada per al campanar (que venia a substituir el primitiu que degué construir-se a la primera meitat del segle XIV als peus de l’església, recaient a l’actual plaça de Lope de Vega) va ser la de la menuda plaça de Santa Caterina, donant inici al carrer de la Sombrereria, anomenat així per haver-se establert en ell des del segle XVI diversos fabricants de barrets. El campanar, de 56 metres d’alçada, va ser construït amb una forma de prisma hexagonal, amb quatre cossos separats per motllures, més un cinquè cos que allotjava les campanes. Una de les arestes de l’hexàgon de la torre recaia directament sobre el carrer Sombrereria. Aquest carrer, en la seua condició de carrer de pas des del centre de la ciutat cap a la plaça del Mercat, era un dels més transitats de València. La construcció de la torre anava a estrènyer el seu pas.
Marcos Antonio Orellana, conegut com a l’erudit Orellana, va escriure a la seua coneguda obra “Valencia antigua y moderna. Historia y descripción de las calles, plazas y edificios de Valencia” que durant la construcció del campanar “se planteó en un sitio que a causa de estrechar la calle fue preciso cercenar”, per la qual cosa el Consell de la ciutat va ordenar “cortar y cercenar (la cantonada que mira al carrer de la Sombrerería)… Hoy mismo se ve el cercen en la esquina que forma el octógono (error d’Orellana, ja que la seua forma és hexagonal, no octogonal) del campanario a la parte de dicha calle, ahora de la Sombrerería Vieja”.
Efectivament. En una deliberació municipal datada el 14 de desembre de 1688, tot just dos mesos després d’iniciar-se l’obra, es diu que el Justícia municipal i els Jurats de la ciutat providencien que “el magnífico Onofre Èsquerdo accede a la fabrica del campanario de Santa Catalina Mártir, y a su presencia hiciera cortar cercenar (en la cantonada que mira el carrer dels Sombrerers) un palmo de vara y que dicha obra continúe de la misma conformidad, hasta quince palmos de altura; y de allí arriba se ejecute la obra conforme al modelo proyectado o como mejor pareciera”.
L’escrit esmenta En Onofre Esquerdo Sapena, erudit, historiador i bibliofil valencià, qui va ser membre del patriciat urbà de la ciutat, ostentant al llarg de molts anys diferents càrrecs municipals, com ara els de Jurat, Justícia Criminal, Sindico, entre d’altres.
Aquesta resolució ens indica que tot just encetada la construcció de la torre, observant-se ja l’estrenyiment que la seua presència anava a causar al molt transitat carrer de la Sombrereria, s’ordenà retallar el disseny de la seua aresta en un palm (22,4 centimetres) fins a una alçada de 15 palms (3 metres i 36 centimetres), alçada necessària per assegurar la millor circulació de persones i mercaderies per l’esmentat carrer.
En les fotografies que podeu veure a continuació, podeu apreciar i localitzar la retallada del disseny de l’aresta del campanar, recaient al carrer de la Sombrereria:
Una altra curiositat més de la majestuosa torre barroca de Santa Caterina.
