A mitjans del segle XIX, l’interior del recinte emmurallat de València tenia unes condicions higièniques que podríem qualificar de deplorables. Els carrers eren encara de terra, el clavegueram deficient i insuficient, el subministrament d’aigua als habitatges es feia a través de pous artesans d’aigua que no era saluble i la cada volta més creixent població vivia majoritàriament en condicions d’amuntegament. Tot això propiciava la propagació de malalties i d’epidèmies, entre elles les del còlera que provocaven grans mortandats.
L’arribada del moviment higienista a València, ja estès per bona part d’arreu d’Europa, va fer plantejar a les autoritats municipals la necessitat d’acometre un projecte d’abastament d’aigua potable. Desprès d’alguns intents previs que no s’hi arribaren a dur a terme, fou l’esdeveniment de la mort del canonge de la Catedral Mariano Liñan l’any 1844 el que posà les bases per mamprendre el projecte definitiu. La raó era que el canonge havia llegat la seua fortuna personal perquè es financiaren les obres de subministrament d’aigua potable a la ciutat.
Aquella quantitat de diners llegada pel canonge va ser, però, molt insuficient per a la gran obra que suposava el projecte, tot just el 10% del capital que calia. Per això el Marqués de Campo, llavors Alcalde de València, va crear una societat anònima per a què persones particulars hi aportaren diners. Després de deixar l’alcaldia, el Marqués s’erigi en president de la Societat “Conducción de agua potable a la ciudad de Valencia S.A.” L’obra quedava, per tant, en mans privades.
Entre els anys 1845 i 1850 es va construir l’assut de la Presa al riu Túria, a Manises, una bassa de decantació i un aqüeducte que a través de dues canonades arribaven fins a un dipòsit a Mislata (actualment s’hi ubica el Museu Històric de València), i d’allà partien cap a la ciutat pels carrers de Quart i de Cavallers, proveint-ne diverses fonts abeurador, entre elles la de l’actual plaça del Negret, la primera font que va suministrar aigua potable a la ciutat, tal com vaig relatar en un anterior apunt publicat, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:
Aquesta primera xarxa de distribució d’aigua presentava, però, una gran quantitat de fugues, la qual cosa facilitava l’entrada de contaminants orgànics, a més de produïr-ne uns altres que s’originaven com a conseqüència d’una reacció química provocada pel plom de les canonades amb l’aigua que hi circulava.
El creixement exponencial de la demanda d’aigua potable a la ciutat, sobretot a les cases de les families benestants que es podien permetre pagar aquest servei, va fer que l’any 1880 la Societat fera una forta inversió en millorar els filtres i les conduccions de la xarxa. No obstant això, aquesta inversió va ser clarament insuficient, com proven les epidèmies de còlera esdevingudes en la dècada dels 1880, que van produir molts morts a la ciutat.
La continuitat d’aquestes epidèmies va obligar a l’Ajuntament i a la Sociedad de Aguas Potables y Mejoras de Valencia a crear un proveïment d’aigua completament nou.
Aquest nou projecte s’aprovà el 1904. Les obres es van estendre al llarg de quatre anys, durant els quals es va dissenyar un nou sistema de potabilització, es va construir una nova sala de bombes que garantia la conducció de l’aigua en pressió des de la Presa fins a València i es va renovar bona part de la xarxa interior de la ciutat. L’antiga instal·lació passaria a utilitzar-se només per a reg i baldeig a partir de l’any 1908.
Aquestes inversions es van finançar allargant la concessió del servei públic al gestor de la Societat. Per això, en el cas de València, l’empresa que gestiona aquest servei actualment és la mateixa des de 1904, amb els seus diferents canvis accionarials i de noms des de Conducción de agua Potable a la ciudad de Valencia S.A fins a l’actual Grupo Aguas de Valencia.
Actualment, si passegem pel centre històric de la ciutat i mirem les façanes dels edificis antics “amb ulls curiosos”, hi veurem una plaques metàliques esmaltades de color blau amb lletres capitals en blanc, on podem llegir “SERVICIO EXCLUSIVO EN TODA LA CASA DE AGUA FILTRADA A ALTA PRESION””, o aquest més curt “AGUA FILTRADA DE ALTA PRESIÓN”. Aquestes plaques van ser col·locades per la Societat d’aigües potables a les façanes d’aquelles cases que contractaven els seus serveis, a partir de les esmentades millores realitzades a la xarxa a partir de l’any 1908.
Ací podeu veure’n algunes, que es poden trobar passejant pel centre històric de la ciutat:
