Han passat més de 80 anys des què va acabar la Guerra Civil espanyola. Molts anys, però malgrat això, encara insuficients per a què s’hajen esborrat completament totes les empremtes dels nombrosos bombardejos que va patir València durant aquella contesa.
Oficialment van ser 825 els morts i 2.831 els ferits d’aquelles atacs. Les xifres reals potser foren majors.
Els primers atacs que va patir la ciutat vingueren des de vaixells que s’acostaven a la costa, i que bombardejaven la ciutat amb canons de gran calibre. És per això que les façanes dels edificis que tenien orientació Est van ser les més danyades pels impactes.
Desprès ja vingueren els atacs dels avions italians, aliats de Franco, que des de de la seua base a l’illa de Mallorca bombardejaven dia sí, dia també, València i altres ciutats costaneres que s’havien mostrat lleials a la República.
El 28 de maig de 1937 l’Ajuntament de la ciutat va ser atacat des de l’aire. Les bombes hi van causar nombrossos desperfectes, destruint-hi diverses dependències, entre elles la seua famosa escala de marbre.
La metralla produïda per aquell bombardeig va impactar també a la seua façana exterior, sent els seus cràters perfectament visibles actualment, trobant-se ben identificats i senyalitzats a hores d’ara.
Acabada la Guerra Civil, la façana de l’Ajuntament va ser coberta amb un arrebossat, de manera que aquests impactes romangueren coberts fins que fa uns anys l’arrebossat va ser eliminat i les empremtes d’aquests impactes esdevingueren de nou visibles als ulls de la gent.
Un altre del objectius dels avions italians, aliats de Franco, va ser la torre del Micalet, ja que en la seua terrassa es trobava el Comandament Central d’observació antiaèria.
Des d’aquest indret es detectava l’arribada dels avions que venien a bombardejar la ciutat, i mitjançant la ràdio i el telèfon, es donava el senyal per fer sonar les sirenes antiaèries instal·lades arreu de la ciutat, i s’avisava a les bateries antiaèries perquè encetaren el foc defensiu contra els avions enemics que s’hi acostaven.
Per aquesta raó, el bàndol franquista va convertir el campanar en un objectiu estratègic que calia destruir, per tal de debilitar les defenses de València.
La bomba llançada des d’un avió contra la torre no va aconseguir el seu objectiu per molt poc, però malauradament va caure al costat d’un tramvia ple de gent que en aquells moments circulava per la plaça del Micalet, produint-s’hi nombroses víctimes.
Les empremtes de la metralla d’aquella bomba són encara ben visibles en bona part de la façana de la Catedral i en el mur d’entrada de la Porta dels Ferros. També en la pròpia reixa de l’entrada.
Unes altres empremtes encara visibles d’aquelles bombes a la ciutat les podem trobar al carrer Poeta Querol, llavors inexistent, ja que va ser obert en la dècada dels 1960.
Les empremtes d’un bombardeig que es va produir el 26 de gener de 1938 per part de sis bombarders de l’Aviazione Legionaria italiana, les podem trobar en diversos indrets, concretament a la portada barroca de l’església de Sant Joan de la Creu, exactament en una de les dues columnes salomòniques que flanquejen l’entrada a l’església, i també en un dels seus esglaons.
Altres empremtes d’aquell bombardeig, un dels que més víctimes va causar a València durant la guerra, són també visibles a la façana del Palau del Marqués de Dos Aigües, encara que moltes d’elles van ser reparades l’any 1943. Malgrat tot, encara són ben evidents i les podem veure amb facilitat.
