A principis de novembre de 1936, arran dels bombardejos que patia Madrid en trobar-se envoltada per les tropes franquistes durant la Guerra Civil, es va decidir fer el trasllat de les obres d’art més importants del Museu del Prado a València. També la capitalitat de la II República es vingué cap a València en aquelles dates.
Entre el 5 de novembre de 1936 i el 5 de febrer de 1937, vint-i-dos camions van recórrer la carretera nacional existent entre Madrid i València amb unes dos mil obres de diferents museus de Madrid, 361 de les quals eren d’El Prado. A més, també hi van arribar dos mil manuscrits i cinc mil llibres impresos de la Biblioteca Nacional, i mil manuscrits més procedents d’El Escorial.
En arribar a València, les obres van ser emmagatzenades en dos indrets diferents: al portal dels Serrans i les més grans al Col·legi del Patriarca, desprès de què les seues estructures hagueren sigut previament reforçades en previsió de bombardejos.
En sengles apunts publicats anteriorment, hi vaig parlar d’aquests esdeveniments. Ací teniu els enllaços, per si voleu llegir-los abans de continuar llegint el present apunt:
Les obres de condicionament dels dos edificis van ser dirigides per José Lino Vaamonde, llavors arquitecte del Museu del Prado.
L’elecció del portal dels Serrans, per sobre d’altres edificis de València que havien estat candidats previs a albergar les obres d’art, es va produïr en considerar-lo com la construcció més robusta que tenia la ciutat. Els seus murs de carreus de 3 metres de gruix, els seus sòlids fonaments i el fet de no tindre edificis adjacents molt propers van ser les principals raons de la seua elecció. Per això es va decidir dipositar en ell les millors obres que s’havien dut a València des de Madrid, en ser considerat el refugi més segur del Cap i casal.
La seua remodelació per albergar els quadros es va plantejar per tal d’aprofitar els pisos alts com a veritables murs de contenció, reservant-hi la planta baixa exclusivament com a dipòsit de les obres.
Sobre el sòl de la primera planta es va construïr una volta de formigó armat de 90 cm. de gruix, la qual, per protegir-la dels ensorraments dels pisos superiors, es va cobrir primer amb una capa d’un metre de closca d’arròs, material molt abundant a València que, a més de ser ignífug, era molt elàstic i capaç d’absorbir grans impactes. Aquesta capa d’arròs es va cobrir al seu torn amb una altra de metre i mig de terra piconada.
El sól del tercer pis es va cobrir també amb una altra capa de similar gruix de terra piconada, i sobre les terrasses de les dues torres es van extendre sacs de terra.
D’aquesta manera, les obres d’art varen quedar protegides per sis proteccions diferents, de dalt a baix:
1) Els sacs de terra del terrat.
2) La volta gòtica de la tercera planta.
3) La capa de terra piconada de metre i mig del tercer pis.
4) La volta gòtica del segon pis.
5) La capa de terra piconada sobre la capa de closca d’arròs, i totes dues sobre la volta de formigó armat del primer pis.
6) La volta gòtica de la planta baixa, en què es trobaven els quadros.
Per tant, tot s’havia previst de manera que si el portal dels Serrans rebia l’impacte directe d’una bomba llançada des de l’aire, es podria produir el seu ensorrament, però el tresor romandria encapsulat a la planta baixa com en una bombolla i, per tant, fora de perill, tot i l’ensorrament que es produiria de les torres sobre ell.
Les obres a la planta baixa del portal foren també envoltades per un mur de ciment armat perforat per multitud de forats disposats de manera ordenada, per tal d’augmentar la seua resistència al cop d’aire que es produiria en produir-se l’ensorrament de l’edifici.
Les portes que havien de tancar les entrades als tresors es van construir també d’acer blindat, perforades per multitud de forats, igual que el mur que envoltava les obres, amb el mateix propòsit d’augmentar la seua resistència al cop d’aire que provocaria una violenta compressió.
Tota l’estructura construïda per a reforç de les torres va ser desmuntada escrupolosament un cop finalitzada la guerra. Tota excepte les esmentades portes blindades d’accés, que com a curiositat cal dir que encara romanen a hores d’ara i que podem considerar-les “testimoni” d’aquell búnquer en què es va convertir temporalment el portal dels Serrans durant la Guerra civil.
Ací podeu veure algunes fotografies actuals d’aquestes portes blindades:
