Un telegrama d’Stalin, a la seu de l’espionatge soviètic a València.

En novembre de 1936, davant d’una Madrid cercada per les tropes del general Franco que resistia sota el crit de No pasarán!, el govern de la II República va decidir traslladar la capitalitat de l’estat a la ciutat de València, llavors molt allunyada del front de guerra.

Aquell esdeveniment va suposar que, no només les institucions governamentals espanyoles es van mudat a la ciutat, sinó que també ho feren les ambaixades de tots els països que tenien relacions amb Espanya.

Si passegem pel carrer de Xàtiva, just enfront de la Plaça de bous, ho estarem fent pel costat del què va ser un dels hotels més emblemàtics que tenia aleshores la ciutat: l’Hotel Metropol.

Antic edifici de l’Hotel Metropol.

L’Hotel Metropol va ser construït l’any 1931, ja en època de la II República. Pel prestigi que va assolir i la seua cèntrica ubicació a la ciutat, va esdevenir allotjament de toreros i d’altres personatges famosos, com ara Ernest Hemingway (del qual cal dir que va ser expulsat de l’hotel per posar-se a disparar amb la seua pistola, quan estava fent pràctiques de tir a la seua habitació!).

Però potser el que molts desconeixen és que també aquell hotel, mentre València fou capital de la II República espanyola, va ser la seu de l’ambaixada de la Unió Soviètica i també de la central a Espanya de l’espionatge soviètic, concretament del NKVD, antecessora del famós KGB.

Fotografia de l’Hotel Metropol, en època de la II República.

Els estudiosos d’aquell període de la història han arribat a la conclusió que l’Hotel Metropol de València esdevingué un veritable lloc de control del comandament, espionatge i d’enviament d’informació secreta a la Unió Soviètica. Les seues comunicacions arribaven fins al mateix cap d’estat del país, Iósif Stalin.

L’ambaixador soviètic a València, fins al febrer de 1937, va ser Marcel Rosemberg, i el responsable de la central d’espionatge era Alexander Orlov, de qui es va dir que era l’encarregat de fer la feina bruta per a Stalin, com per exemple l’assassinat i desaparició de dissidents polítics.

Alexander Orlov, cap de l’espionatge soviètic a València.

Com a fet bén curiós, cal dir que no fa molts anys es va trobar a l’edifici, mentre es feia una reforma, un antic telegrama escrit l’1 maig de 1937 en llengua russa. Hui fa tot just 83 anys.

El seu contingut, per desgràcia, roman parcialment il·legible, però en ell es possible llegir algunes paraules com la data del seu enviament, l’adreça a on va remés i la signatura del missatge, que no era un altre més que el mateix Stalin, la qual cosa confirma la línia directa que la seu de l’espionatge soviètic a València tenia amb el màxim cap del Kremlin.

Hi adjunte a continuació una fotografia de l’esmentat telegrama, on hi he assenyalat la menció de l’adreça:Гостиница Метрополь. Валенсия, Испания = Hotel Metropol. València, Espanya”, i el nom de “Сталин = Stalin” que apareix en la signatura final:

Telegrama trobat a l’antic Hotel Metropol.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Les empremtes de les bombes de la Guerra civil, als Tinglados del port de València.

Passades més de vuit dècades, encara són visibles les empremtes de les bombes caigudes en el port de la ciutat durant la Guerra civil...

Les empremtes de les bombes de la Guerra civil, a l’edifici de Docks del port de València.

Més de 80 anys després, les empremtes de les bombes que van caure sobre el port de València encara són bén visibles...

Adéu refugi, adéu!

La desaparició d'un xicotet refugi de la Guerra civil espanyola...

Les portes del “búnquer” del Portal dels Serrans.

Durant la Guerra civil espanyola, el portal dels Serrans esdevingué un veritable búnquer per protegir les obres del Museu del Prado procedents de Madrid...

El Copó de Miaja, un búnquer de la Guerra civil a la platja d’El Saler.

El búnquer que va ser construït a la costa per defendre la ciutat de València dels atacs franquistes durant la Guerra civil...

La troballa del refugi de la Guerra civil de Patraix.

València és una de les ciutats on més refugis antiaeris es va construir durant la Guerra civil. Desprès de molts anys, s'ha pogut saber on es trobava el refugi públic del barri de Patraix...