Fa un temps, en un apunt anterior, vaig parlar del meravellós teginat que podem trobar al sostre del Saló del Consolat del Mar de la Llotja de la Seda.
Explicava que aquest teginat no és original de l’edifici, sinó que hi va ser col·locat l’any 1920 procedent de l’antiga Casa de la Ciutat, ja desapareguda. Allà decorava el sostre del seu Saló Daurat, des de què va ser acabat per Joan del Poyo l’any 1426.
Desprès de patir un incendi el 1586, que li va causar importants danys materials i estructurals, en 1860 l’antic Ajuntament de la ciutat va ser enderrocat. Passats uns anys, es va prendre la decisió de muntar el seu teginat al sostre del Saló del Consolat del Mar.
Si ho observem amb atenció en la Llotja, encara tot i mirant “amb ulls curiosos”, de segur se’ns escaparà un curiós detall que potser puga ser perceptible a ulls d’experts. Les dimensions originals del teginat eren de 16 m. de llarg per 6,40 m. d’amplària, les que tenia el sostre del Saló Daurat de l’antiga Casa de la Ciutat. Però les dimensions dels sostre del Saló del Consolat són lleugerament superiors, de 18 m. per 7,25 m.
Així que per poder fer el seu acoblament, és va haver de suplementar, tant d’ample com de llarg, un mena de “postissos” que afectaven a les bigues número 2 (a l’inici de la sala) i 22 (a la fi de la sala). Són d’escaiola imitant fusta, amb dibuixos semblants als originals del teginat. Uns ulls experts podran detectar-lo, però uns “ulls curiosos” com els nostres probablement no.
Adjunte a l’apunt una fotografia actual del teginat a la Llotja, i també un antic gravat del Saló Daurat del desaparegut Ajuntament de València, en el qual s’hi pot observar al seu sostre (que hi he assenyalat en groc).
