En un apunt anterior vaig parlar del sorprenent error que havia comès l’escultor que va realitzar la figura de la Mare de Déu, que actualment podem veure en el timpà de la porta gòtica de la Llotja, la que dóna a la plaça del Mercat.
Aquesta escultura, obra del valencià Josep Aixà, va ser realitzada en 1893.
Ací podeu llegir aquell apunt: EL SORPRENENT ERROR ICONOGRÀFIC DE LA MARE DE DÉU A LA PORTA DE LA LLOTJA:
Cal dir que aquesta magnífica porta, la principal del monument del gòtic civil més important que ha tingut València, va ser concebuda, des dels seus orígens, per representar a la Mare de Déu, tal com és ara. I així va ser durant els seus primers tres segles d’existència, fins què a l’any 1777 va ser substituïda per un motiu totalment diferent, el d’un escut atorgat pel rei borbó Carles III, qui va governar la monarquia hispànica des de 1759 fins 1788.
Segons descripcions, l’escut era de forma ovalada i es dividia en quatre quarters, el primer i el quart amb l’escut de la ciutat i el segon i el tercer amb els pals d’Aragó. Al voltant de l’escut diversos elements marítims (les onades de la mar, un dofí, un vaixell etc.) i en la part superior de l’escut, la corona reial. Aquests elements al voltant de l’escut real eren atributs de el comerç i la indústria.
Però, perquè es va produir aquesta substitució?
Quin va ser el motiu pel qual es va canviar la imatge original de la Mare de Déu per la de l’escut de Carles III?
Quan es va construir la porta de La Llotja, la primera imatge que va existir sobre ella va ser la d’una Mare de Déu realitzada per l’escultor Johan de Kassel a finals del segle XV (aquesta imatge no tenia el xiquet als braços, com correspon a una veritable escena de l’Anunciació, i no com la que figura a hores d’ara).
Però arran de la derrota d’Almansa en 1707, el territori valencià, que havia lluitat amb el bándol dels Austries, va ser integrat dins de la nova administració política del bàndol guanyador de la Guerra de Successió a la Corona Austriacista, els borbons.
I com a conseqüència, la ciutat de València, Cap i casal d’un històric Regne que va deixar d’existir amb el nou regim polític nascut desprès d’aquella derrota, va ser ocupada militarment durant diverses dècades, a l’igual que va passar amb altres poblacions importants del Regne.
Aquelles tropes, amb molta presència a València, van triar la Llotja, un dels símbols de l’antiga puixança econòmica, cultural i de la sobirania política de l’antic Regne, com a una de les seues principals casernes militars. Potser per això, a partir d’aquesta ocupació, l’edifici va passar a ser conegut entre els militars borbònics amb el nom de “El Principal“, no així entre el poble, que va continuar anomenant-lo “la Llotja”.
Amb el pas del temps la simbologia del nou regim es va anar fent palesa de manera aclaparadora per tot arreu de la ciutat. I així és como l’antiga imatge gòtica de la Mare de Déu de Kassel de la porta de la Llotja, va ser substituïda per l’escut d’armes de Carles III, rei que governava en aquell moment i fill de qui va guanyar la contesa, Felip V.
I ahi va estar durant més de dos segles, fins l’any 1893, quan la nova escultura de la Mare de Déu de Josep Aixá va recuperar per a la porta el seu significat marià original (encara que l’escultor va cometre el sorprenent error, ja esmentat en un anterior apunt, d’esculpir a Maria amb el xiquet en braços, en una escena que representava l’Anunciació).
Hi adjunte una fotografia antiga en què s’observa el timpà d’aquesta porta gòtica encara amb aquell escut borbònic de Carles III.
I a continuació una fotografia actual, on s’observa ja la imatge actual de la Mare de Déu d’Aixà.
