Si passegem pel costat del magnífic Palau de la Generalitat Valenciana, bé siga per la part que dóna al carrer Cavallers o per la de la plaça de Manises, si ens hi fixem bé, aproximadament a meitat de façana o una una mica més cap a la torre que dóna a l’esmentada plaça, observarem una curiosa clivella que la recorre pràcticament de dalt a baix.
Abans d’explicar-ne el seu probable origen, crec necessari fer primer un breu esment a la construcció de l’edifici.
El Palau s’inicià l’any 1421 amb la finalitat d’albergar la mateixa entitat que actualment acull i li dóna nom (encara que no amb les mateixes funcions), la Diputació General o Generalitat del Regne de València, la màxima institució foral dels valencians des del 1418, ara fa sis-cents anys.
Construït en estil gòtic tardà per Pere Comte i Joan Guivarró, la part més antiga és la portada del carrer de Cavallers, datada l’any 1481. És distribueix com un Palau gòtic mediterrani típic, amb pati descobert, escala d’honor, semisoterrani i tres pisos: entresòl, pis principal i galeria.
La torre que mira a la plaça de la Mare de Déu va construir-se entre 1518 i 1585, durant la transició del gòtic al Renaixement. Per això en el seu origen va ser gòtica i acabà rematada en estil renaixentista herrerià:
Una volta feta aquesta breu ressenya històrica, ara vaig a explicar-vos l’origen de l’estranya clivella.
L’edifici original era més xicotet que l’actual, i només tenia una torre, l’esmentada que mira a la plaça de la Mare de Déu. Això vol dir que part d’ell i la torre bessona que dóna a la plaça de Manises van ser construïts fa només unes dècades, concretament per l’arquitecte Luis Albert Ballesteros entre els anys 1940 i 1952. Es tracta, per tant, d’una còpia historicista de la torre antiga i de la resta de l’edifici original.
Ací podem veure-la:
La zona d’unió entre la part vella i la part nova de l’edifici es manifesta per unes clivelles que recorren de dalt a baix les seues dues façanes. És precisament aquesta la zona més feble de la façana, la conjunció entre la part construïda fa diversos segles i la més recent.
La situació de la clivella, segons he pogut comprovar en fotos i plànols antics i recents, coincideix amb la zona d’aquesta conjunció, pel la qual cosa el seu probable origen ha de tindre relació lògica amb l’ampliació del Palau.
Ací podem veure la que dona al carrer de Cavallers:
I ací la que dona a la plaça de Manises, a l’altra façana de l’edifici:
Va ser a partir del 1940 quan la Diputació de València va començar a expropiar totes les cases allà existents per alçar el nou cos de l’edifici i la nova torre.
Per a fer la nova construcció és va utilitzar la mateixa pedra que havia estat emprada per a fer-ne la primera (pedra original de les canteres de Godella i Rocafort), a fi d’igualar-ne l’estètica.
No va ser tasca gens fàcil, ja que si bé es coneixia la procedència exacta de les pedreres de les que es va extraure la pedra per a la construcció de l’antic edifici, per diverses raons no tota ella es podia utilitzar, per la qual cosa va ser necessari recórrer també a carreus de pedra porosa tosca procedent de l’enderroc d’antigues construccions, i fins i tot d’alguns vells carreus dels ampits del riu Túria, per tal de donar a l’exterior la uniformitat desitjada en l’ampliació de l’edifici amb relació a la part antiga.
El resultat final va ser realment satisfactori, ja que desprès de finalitzada l’obra resulta pràcticament impossible distingir la part vella de l’edifici de la nova. Solament una clivella ho delata…
Hi adjunte a continuació un parell de fotografies del Palau, presses des del mateix lloc. En la fotografia antiga, anterior a la seua ampliació recent, hi assenyale amb una fletxa l’absència de la nova torre construïda fa només set dècades:
