En un apunt anterior havia parlat de la curiosa inscripció gravada en un dels carreus de la façana exterior de la Llotja de la Seda, al·lusiva a la presa de la ciutat algeriana d’Orà per part de l’Armada espanyola en temps de Felip V. Ací podeu trobar l’enllaç a aquest article:
Una curiosa i desapercebuda inscripció històrica, a la façana de la Llotja.
Però no és aquesta l’única curiositat que ens mostra aquest magnífic edifici del gòtic civil valencià en el seus carreus.
Perquè si entrem en el seu saló columnari, a la paret que es troba a la dreta de la porta principal d’entrada (des de la plaça del Mercat, ara tancada per al públic), si la observem amb atenció i “amb ulls curiosos”, podrem endevinar en ella paraules i números escrits amb diferents grandàries de color roig, que en estar parcialment esborrades, personalment he sigut incapaç d’entendre completament.
Hi assenyale a continuació la paret i la posició on podeu localitzar aquests “grafits”:
A la fila de baix d’aquestes paraules, però, sí que és clarament visible una frase escrita al.lusiva a uns anys, que sembla indicar el període històric en què van ser dibuixats: hi diu “Años 1739 y 1740”.
Ací podeu veure les grafies trobades d’aquests dos anys:
I, al seu torn, també a la fila de baix d’aquests anys, podem trobar una llarga successió numèrica, escrita amb caràcters més menuts.
Durant aquests anys de 1739 i 1740, tal com vaig exposar en aquell apunt anterior al què he fet esment ades, la Llotja va servir de caserna per a albergar les tropes borbòniques que van ocupar la ciutat, una volta acabada la guerra de Successió a la Corona espanyola. I així va ser fins a l’any 1762.
Atès que aquest tipus de gravats, com el al·lusiu a la presa de la ciutat d’Orà, solien estar relacionats amb esdeveniments militars, puc assenyalar que l’any 1739 va començar un conflicte bèl·lic, l’anomenada guerra de l’orella de Jenkins o “del asiento” (en castellà), que es va perllongar fins a 1748, en què es van enfrontar les flotes navals de Gran Bretanya i d’Espanya, principalment a l’àrea del Carib. La guerra va ser provocada per les tenses relacions que existien entre els dos països pel control del comerç amb les colònies americanes.
De aquella guerra, pel volum dels mitjans utilitzats per les dues parts, per la gran extensió de l’escenari geogràfic en què es va desenvolupar i per la magnitud dels seus plans estratègics, els historiadors militars la han considerat ja com una veritable guerra moderna.
En aqueixos anys de 1739 i 1740 esmentats en el “grafit”, tingueren lloc importants esdeveniments bèl·lics en el transcurs d’aquella, com van ser els atacs britànics a les ciutats espanyoles d’Illa Antiga, Portobelo i Cartagena d’Índies.
Probablement les enigmàtiques paraules i números gravats a l’interior de la Llotja guarden relació amb aquests esdeveniments militars. Potser algun seguidor de la pàgina puga aportar més llum sobre el seu significat.
Hi adjunte a continuació alguns fragments més d’aquests “grafits”:
Cal dir que en altres parets del saló de columnes podeu trobar també més inscripcions semblants, però en molta menor abundància.
