En l’apunt anterior havia parlat de la desaparició del què va ser el l’edifici més gran que tenia València en el seus darrers segles, només comparable en grandària a la pròpia Catedral: el Palau de Parcent.
En aquesta fotografia podeu veure la façana que mirava al carrer de Carnissers:
Com hi vaig explicar, l’incomprensible decisió de la seua demolició es va prendre l’any 1965 per part consistori municipal que presidia llavors el batlle Rincón de Arellano. En la nova plaça que hi va sorgir després del seu enderroc es va construir un jardí, el jardí de Parcent.
Però no només aquest jardí. També es va construir, sobre els fonaments d’aquell magnífic Palau, el que va ser el primer pàrquing subterrani de la ciutat de València per a vehicles: el pàrquing de Parcent.
Era una època en la qual, sobre les decisions que es prenien al voltant del disseny urbanístic de la ciutat, prevalia sobre totes les coses les necessitats de l’automòbil, la seua mobilitat i la necessitat d’habilitar places d’aparcament per facilitar l’accés del vehicle privat a tots els racons de la ciutat, incloent-hi el seu centre històric, encara que fora a costa de sacrificar el seu patrimoni arquitectònic.
En aquest context històric de la dècada de 1960 s’inaugurà el 16 de desembre de 1969, en aquest indret, el primer aparcament subterrani de València, en dues plantes i amb capacitat per a 150 vehicles.
La fotografia que podeu veure a continuació ens mostra una instantànea de la seua construcció, junt al carrer del Peu de la Creu:
Al remat, un jardí i un aparcament subterrani per a cotxes és la trista herència que ens ha deixat aquella decisió de fer desaparèixer el magnífic Palau de Parcent.
Hi adjunte a continuació un parell de fotografies de l’entrada al dit pàrking i del jardí de Parcent:
