Uns senyals d’antics hidrants per als bombers de València.

Els hidrants, també coneguts com a boques d’incendis, són uns equips que es connecten a la xarxa d’abastament d’aigua de les ciutats, la funció del quals és la de subministrar aigua als bombers en cas d’incendi. Normalment, aquests equips es col·loquen a l’exterior dels edificis i han d’estar sempre senyalitzats correctament, per tal que els bombers els puguen localitzar de manera ràpida.

L’origen de les primeres companyies de bombers s’ha de buscar a finals del segle XVIII i principis del XIX, als estaments militars. Amb la industrialització i el creixement de les ciutats, la societat burgesa va instaurar mecanismes de protecció i seguretat. La creació de les primeres companyies de bombers va ser paral·lela a la creació d’altres cossos de seguretat específicament urbans per a la vigilància i la protecció de les propietats, com ara els vigilants nocturns i les guàrdies urbanes.

En aquella mateixa època, el calderer i enginyer hiidràulic nord-americà Frederick Graff inventava les boques d’incendi. Ho va fer a la ciutat de Filadèlfia l’any 1801. El disseny de Graff consistia en una canonada principal d’aigua subterrània connectada a un tub vertical amb una vàlvula que es podia obrir per alliberar aigua, suministrant aigua pressuritzada als bombers per combatre els incendis. El primer ús pràctic dels hidrants per part dels bombers va ser a la ciutat de Boston el 1804, que, paradoxalment, unes dècades més tard patiria un gran incendi que destruiria bona part de la ciutat.

La invenció de les boques d’incendi va revolucionar la lluita contra els incendis a les ciutats, permetent una resposta més eficient i efectiva contra ells, ajudant així a salvar innombrables vides i propietats al llarg dels anys.

Normalment els hidrants es col·loquen a l’exterior dels edificis i han d’estar sempre senyalitzats correctament i d’una forma clarament visible, per tal d’ajudar els bombers a actuar amb més rapidesa quan els necessiten per conectar les seues mànegues. La seua senyalització es fa sempre mitjançant una fletxa, normalment cap per avall, que indica la posició de l’hidrant, al costat d’algun tipus de signe, dibuix o senyal normativitzat que indica que és un hidrant.

A continuació podem veure alguns exemples de senyal de localització de boques d’incendi que s’utilitzen actualment:

Al desembre de 2024 es va realitzar una neteja profunda d’una part de la façana del palau de la Generalitat Valenciana, en la seua part recaient al carrer de Cavallers. Es va fer arran de les nombroses pintades amb esprais i pintura que es van realitzar en aquesta façana amb motiu d’una manifestació celebrada el 9 de novembre contra l’actuació del President de la Generalitat Carlos Mazón el dia de la barrancada que va patir València el 29 d’octubre anterior.

El treball de les brigades de neteja i dels tècnics especialitzats en restauració patrimonial, presents també atès que es tractava d’un edifici històric, va descobrir el senyal d’una fletxa negra orientada cap a terra, enquadrat en un rombe, situat aproximadamente a l’alçada del cap a la part inferior d’un dels finestrals de la planta baixa, senyal que abans de la neteja amb prou feines era perceptible.

Encerclada en groc, el senyal de la fletxa de la façana del Palau de la Generalitat, amb les pintades fetes pels manifestants (Font: Lletraferit, 13.01.25)
Assenyalat amb una fletxa, la posició del senyal a la façana del Palau de la Generalitat (fotografia pròpia)
Senyal de fletxa a la façana del Palau de la Generalitat (fotografies pròpies).

Aquesta fletxa podria indicar, amb molta probabilitat, la posició d’un antic hidrant que hi havia ahí probablement a la postguerra, cap a mitjans del segle passat.

Si passegem pel carrer de la Nau, i mirem “amb ulls curiosos” la façana del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi enfrontada a la de la Universitat de la Nau, descobrirem a l’alçada del nostre cap el senyal d’una fletxa negra orientada cap avall, molt semblant en forma i proporcions a l’existent a la façana del Palau de la Generalitat que acabe de comentar.

Assenyalat amb una fletxa, la posició del senyal a la façana del Col.legi del Patriarca (fotografia pròpia)

En aquest cas la fletxa es troba dins d’un rectangle roig, en què es troben dos números als costats del senyal. El número localitzat a la seua esquerra es un “30”, i el de la dreta un “0”. És possible que aquests números es refereixen a un número d’hidrant, o bé ens indiquen la seua posició, no ho sabem amb seguretat.

Senyal de la fletxa, a la façana del Col.legi del Patriarca (fotografies pròpies).

Una altra curiositat més de la història de la ciutat que podem descobrir “passejant València amb ulls curiosos”·

Fonts/referències:

– Es destaca un senyal en el Palau de la Generalitat després netejar les pintades del 9N (Lletraferit, 13.01.25).

– Historia de la boca de incendios (Ca-fire protection).

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

Passeig de la Petxina. Però, per què de la “Petxina”?

Si passegem al llarg del marge dret del Jardí...

L’última cebera que encara roman dempeus dins de la ciutat de València.

Un testimoni viu de la presència de l'horta a la ciutat de València...

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...