Si passegem pel carrer de l’Hospital, pel costat del jardí que antigament ocupava l’antic Hospital General de València, observarem les dues antigues portades d’accés que tenia el recinte hospitalari en aquest carrer.
D’una d’elles, més secundària i de construcció més recent, vaig parlar en un article publicat en aquesta pàgina web fa unes setmanes. Ací podeu trobar l’enllaç a aquell article:
L’altra portada, la principal i molt més antiga que l’anterior, se’ns apareix estranyament aïllada i desubicada davant de l’actual edifici de la Biblioteca municipal.
L’antic Hospital General de València va ser un dels conjunts arquitectònics més destacats de l’arquitectura renaixentista valenciana. La seua construcció es va ubicar en la zona annexa a una de les dotze portes de la muralla tardomedieval, el portal de Torrent, al costat de l’ermita de Santa Llúcia, els confrares de la qual van cedir part dels seus terrenys perquè s’ubiqués el nou Hospital d’Innocents.
Els edificis hospitalaris que es trobaven dins del recinte hospitalari, les anomenades “infermeries”, no tenien façana al carrer ni portada principal d’accés, per la qual cosa aquesta es situava al seu mur exterior. L’Hospital tingué en origen diverses entrades al recinte. Una era l’anomenada “porta del Fumeral”, que donava al carrer homònim, actual carrer Quevedo. Una altra era la coneguda com la “porta principal del clavari”, que era la més antiga i donava a l’actual carrer de l’Hospital, a la zona més pròxima a la muralla. Per aquesta porta s’accedia a la plaça de l’església, es a dir, a la part on es va fundar inicialment l’Hospital d’Innocents.
Aquest portal és el que es coneix en la documentació del segle XV com a “portal del mur“, i és el mateix que, radicalment transformat amb el pas del temps, roman a hores d’ara després de ser parcialment derruït en els anys 1960 amb una llinda en què podem llegir en lletres neogòtiques “Hospital Provincial”, el mateix portal del qual vaig parlar en l’article anterior.
Posteriorment es va construir un altre portal que donava a una plaça interior, per la qual s’accedia a l’infermeria de Febres (actual edifici de la Biblioteca municipal), portal que llavors es deia “de la carrera”.
Aquest “portal de la carrera” va esdevenir la portada principal del recinte, i és el mateix que actualment podem trobar solitari davant de la Biblioteca municipal.
La decoració d’aquest portal és molt austera, ja que cal tindre en compte que no era un portal “a l’ús” que formés part de la façana d’un edifici, sinó que era un portal encastat en el mur exterior que tancava el recinte hospitalari. El portal consta d’un arc conopial, característic de les darreres fases del gòtic, sota una teulada que acull una imatge de la Mare de Déu en el seu timpà buit. La teulada va ser construïda precisament per protegir la imatge de les inclemències de l’oratge.
Alguns historiadors han datat aquest portal a les darreries del segle XV, per ser un portal d’estil gòtic, contraposat arquitectònicament a les obres renaixentistes que es van realitzar després del gran incendi que va patir l’Hospital l’any 1545, què va obligar a reedificar una gran part del recinte. No obstant això, la Doctora en Història de l’Art i Catedràtica de la Universitat de València, Mercedes Gómez-Ferrer, la tesi doctoral de la qual va girar precisament sobre la construcció d’aquest Hospital, creu que la portada és posterior a l’any 1512, data en què es produeix la reunificació dels hospitals a la ciutat de València, però anterior a l’incendi del 1545. Cal dir que a principis del segle XVI encara convivien elements constructius gòtics, com les portades d’arcs conopials amb llindes rectes (com és el cas de l’Hospital) amb la nova arquitectura renaixentista procedent de la península itàlica.
L’any 1959, la Diputació Provincial de València, propietària dels terrenys, va aprovar un projecte d’urbanització sobre els 11.500 m2 de l’illa delimitada pels carrers de Guillem de Castro, Hospital i Quevedo que contemplava la construcció de vint-i-cinc edificis. El projecte preveia la pràctica demolició de tot l’antic complex hospitalari, tret del Capitulet, de l’ermita de Santa Llúcia i de quatre de les portades del complex, que serien desmuntades i traslladades pedra a pedra a altres indrets de la ciutat. L’objectiu del projecte era traure diners per finançar les obres del nou Hospital General que s’estava construint al costat de l’antiga avinguda de Castella, actual avinguda del Cid.
L’anunci de la demolició va provocar una allau de protestes per part de diverses institucions acadèmiques i cíviques de la ciutat, la qual cosa va obligar a intervindre el govern d’Espanya, que el desembre de 1963 el va declarar “Monument històric-artístic” sota la protecció de Ministeri de Educació Nacional. La protecció abastava no només les dues esglésies i les quatre portades contemplades per la Diputació Provincial, sinó també la infermeria de Febres (actual Biblioteca municipal). També es van declarar protegits altres dependències de l’Hospital, que finalment van ser enderrocades.
Fa un temps vaig publicar una entrada en aquesta web, on parlava de tot el procés de destrucció i espoli que va patir aquest històric conjunt hospitalari-religiós. Podeu llegir-ho en aquest enllaç:
Desaparegut el mur exterior del complex, on estava encastada la seua portada principal, aquesta va ser reubicada de nou davant de l’antiga infermeria de Febres, actualment Biblioteca, encara que la nova ubicació va estar una mica desplaçada de la posició que tingué en origen. Ahí és on podem veure-la actualment, tal com podem veure en les fotografies de capçalera i de a continuació (fotografies pròpies):
