A l’skyline, o perfil d’alçada d’edificis, de la València dels anys 1950, només hi destacava el Micalet. Durant segles, des de la seua finalització en el primer quart del segle XV, el nou campanar de la Catedral s’havia erigit com a protagonista indiscutible en alçaria de totes les edificacions de la ciutat, civils i religioses. Els seus 63 metres comptats fins al cim de la seua espadanya, eclipsaven el d’altres edificis i campanars de València.
L’any 1931 s’acabà de construir el primer edifici d’habitatges que superava l’alçada de la terrassa del Micalet, elevada a 51 metres sobre el terra, edifici que s’ha vingut a considerar com el primer gratacels de la ciutat. En aquest enllaç que podeu trobar a continuació, podeu llegir l’entrada que vaig publicar en aquesta web sobre la construcció d’aquest edifici:
A partir de mitjans dels anys 1950, el panorama en alçaria de la ciutat va començar a canviar. L’any 1954, sobre el solar que ocupava la mítica fàbrica de la Fundición Primitiva Valenciana, a la plaça de Sant Agustí, es va començar a construir un gegantí edifici de 224 habitatges i 22 plantes, destinat a ser en aquella època una icona de la modernitat a València, en ser el primer d’aquest volum en què es va fer servir el ferro com a part fonamental de la seua estructura. Els seus arquitectes van ser Vicente Figuerola Benavent i Vicente Aliena Goiti, els quals van prendre com a referent per a la seua construcció un altre edifici que s’havia acabat de construir a Madrid, l’edifici España, que havia estat projectat pels germans Otamendi Machimbarrena.
La seua construcció no va estar exempta de problemes, atesa l’escassa profunditat que té el nivell freàtic a la ciutat de València, la qual cosa va obligar a fer necessària la utilització de bombes per evacuar l’aigua que aflorava durant l’excavació dels seus fonaments.
La seua construcció va ser finançada pel propietari del Cupón Regalo Comercial, Amadeo Garcerán, qui va donar nom a l’edifici: Edifici Garcerán. Als seus baixos es va ubicar durant diversos anys el seu comerç, en què es bescanviaven els cupons per regals. La coberta de les llibretes de cupons portava impresa precisament la imatge del seu edifici, com podem veure en la fotografia de a continuació:
L’edifici va arribar als 83 metres d’alçada l’any 1963, essent l’edifici més alt de València durant quasi quaranta anys, fins que es va construir la torre de França l’any 2002, situada davant de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Encara que el seu nom oficial és el de Edifici Garcerán, popularment a València se’l coneix amb el nom de “Finca de ferro”, degut a la icònica imatge de bigues de ferro horitzontals i verticals que el seu esquelet va mostrar a la ciutat durant la seua construcció.
Tot i això, durant la seua construcció moltes persones de fora de València, fent gala de la típica sornegueria valenciana, la van arribar a conèixer com la “finca dels collons”, donada la imatge aclaparadora de grandiositat i alçada que mostrava als viatgers que arribaven a València per la propera Estació del Nord, què a molts els feia exclamar “Xe collons, quina finca més gran estan fent ahí!”.
