En un article que vaig escriure en aquesta web fa unes setmanes, parlava d’uns antics grafits de naturalesa zoomorfa que havien aparegut a les parets interiors del Portal de Quart arran d’haver-se realitzat una neteja integral del monument l’any 2007. La brutícia acumulada durant diversos segles, com a conseqüència dels diversos usos que havia tingut el portal al llarg del temps, com ara fortalesa militar, polvorí o presó.
Ací podeu trobar l’enllaç a aquest article:
Tal com explicava en aquell apunt, la figura més repetida dels grafits esmentats era la del peix. No obstant això, no són aquests, ni de bon tros, els únics grafits que es poden trobar al portal.
A l’esquerra de la façana principal, la que dóna al carrer Guillem de Castro, en part sobre les dovelles de l’arc de mig punt que es localitza sobre la porta, podem trobar uns grafits de molt diferent temàtica i mida dels representats a l’interior del monument. Es tracta d’unes lletres llatines de grans dimensions pintades amb un pigment de color almagra, on es pot llegir “D.BELDA” i el monograma de la veu “Vitor”.
Però, què volen dir totes aquestes lletres i símbols?
D.BELDA és el nom i cognom d’una persona. Del nom només apareix la inicial “D”, però sí que apareix el cognom: “BELDA”. Per escurçar la longitud del grafit, les lletres “E” i “L” del mot s’han pintat a l’interior de la lletra “B”, i la lletra “A” s’ha ficat dins la lletra “D”. L’origen del cognom Belda és valencià, per la qual cosa és un cognom prou comú a València.
El signe que apareix a continuació del cognom, malgrat estar danyat per l’impacte d’un projectil, sembla correspondre a l’anagrama llatí de “Vitor” o “Victor”, que significa “Visca!”. Aquest anagrama està inspirat en l’estendard triomfador de les legions romanes. El grafit d’aquest anagrama es va popularitzar a la Península a partir del segle XIV a l’àmbit universitari, el qual se solia pintar sobre les façanes de col·legis majors i universitats per donar crits (visques!), aclamar i perpetuar el nom de qui acabava d’assolir el grau de Doctor, esdeveniment que celebraven els estudiants amb un banquet i una capea.
A les parets de la Universitat vella de Salamanca podem trobar nombrosos grafits d’aquest anagrama, al costat del nom de la persona referida, tots en color de pigment vermell. Inscrits dins de la inicial “V”, es fonien els traços de les lletres “ITOR” o “ICTOR”, adquirint un significat simbòlic d’honor. L’any 1756, els freqüents avalots i baralles que provocaven la realització d’aquests grafits entre els estudiants, van provocar l’emissió d’un Decret de prohibició d’aquest costum, que es remuntava al segle XIV.
Sobre la lletra “D” del nom apareix una simbologia que sembla representar una mitra i dos palmells. La mitra és un tocat amb el que cobreixen els seus caps durant els oficis litúrgics aquelles persones amb dignitat episcopal. Els palmells són també un símbol religiós en el món cristià. Per tant, podem deduir que el tal D. Belda hagué de tindre alguna vinculació especial amb l’església, potser per haver acabat amb èxit alguna carrera o estudis eclesiàstics.
A l’interior de l’arc de pas del portal, en la seua part superior, hi podem trobar un altre curiós grafit que pogués estar relacionat amb el que acabem de comentar. Es tracta de la representació d’una corona vista de front que presenta cinc florons de la mateixa alçada, rematats per tres perles i volutes intermèdies. La corona està envoltada per una cinta amb decoracions circulars, com si foren perles, una pedra preciosa central i un fil helicoïdal sobre aquestes.
La datació d’aquests grafits, segons els experts, es pot establir entre els segles XVII-XVIII, més tardans que les representacions zoomorfes de les què hem parlat anteriorment.
Nota: Aquest article ha estat documentat en el treball “Unos graffiti inéditos en las torres de Quart de Valencia” escrito por Juan Serra, Ana Torres, Jorge Llopis y Ramón Villaplana).
