La curiosa història d’un campanar construït sense escala per pujar a les seues campanes.

L’església de Santa Caterina fou una de les primeres dotze parròquies que es van instituir a la ciutat de València, després de la seua conquesta als musulmans per part del rei Jaume I. És, per tant, una de les anomenades “esglésies de reconquesta” o “parròquies jaumines”.

Va ser construïda sobre una de les antigues mesquites de la ciutat islàmica. La seua primera fàbrica gòtica es va produir cap a l’any 1300, sent acabada la seua construcció l’any 1371.

Després de patir un incendi l’any 1584, el temple en origen gòtic va ser decorat amb motius renaixentistes. Però la seua transformació radical no va arribar fins a mitjans del segle XVIII, quan es va realitzar una renovació completa del temple a l’estil arquitectònic imperant en aquella època, el barroc. Aquesta transformació afectaria també el vell campanar, que es trobava als peus de l’església, a l’actual plaça Lope de Vega, el qual seria enderrocat l’any 1742, després d’haver estat finalitzat l’any 1705 el nou campanar barroc, molt més alt i esvelt. En un article que vaig publicar fa un temps en aquesta web, vaig parlar de la substitució d’un campanar per l’altre.

Ací podeu trobar l’enllaç:

El constructor que va encetar el nou campanar l’any 1688 va ser Valero Viñes. A la seua mort l’any 1693 el va succeir el seu germà Juan Bautista Viñes, un dels grans referents valencians de l’arquitectura barroca.

La torre es va construir en disset anys, per la construcció de la qual l’arquitecte va cobrar deu mil ducats. En el contracte de construcció del campanar no es feia cap menció a la necessitat de construir una escala interna que donés accés a la sala de campanes, que s’ubicava a la rematada de la torre. L’arquitecte va acabar la seua obra sense construir l’escala, per la qual cosa les autoritats eclesiàstiques van denunciar-lo davant els tribunals. Tot i això els tribunals, després de constatar que en el contracte de construcció res no es deia de la construcció de la dita escala, van haver de fallar a favor de l’arquitecte, el qual va projectar i construir diversos anys després d’acabada la torre, una escala de cargol de 126 esglaons, amb un nou contracte especific per a la dita escala.

Sengles vistes de l’escala de cargol construïda per Juan Bautista Viñes al campanar de l’esglèsia de Santa Caterina (fotografies pròpies).

El campanar de l’església de Santa Caterina va estar, per tant, un temps sense accés per escala a les seues campanes. Una curiositat més d’aquesta magnífica torre barroca de Santa Caterina.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El bisbe decapitat de l’església de Santa Caterina.

En la façana principal de l'històrica església de Santa Caterina, podem trobar la soprenent estàtua d'un bisbe decapitat i del seu cos esquarterat...

L’època en què la bandera de les Germanies onejava lliure a l’església de Santa Caterina.

La curiosa i desconeguda relació entre l'església de Santa Caterina i la rebel·lió de les Germanies a la ciutat de València...

Una curiositat a la façana de l’església de Santa Caterina.

Fixeu-vos bé en l'afegit que n'hi ha a la part superior de la façana de Santa Caterina. De segur vos sorprendrà la seua històrica funció...

L’antic campanar de Santa Caterina.

Sense cap dubte la torre de Santa Caterina és una de les fites arquitectòniques més reconegudes de la ciutat. Però pocs coneixen que l'església hi va tindre una altra torre més antiga i amagada que l'actual...