La FAI (Federació Anarquista Ibérica) va ser la principal organització anarquista de la Península Ibèrica durant les primeres dècades del segle XX.
En la dècada dels 1920’s proliferaven arreu de l’Estat espanyol diferents agrupacions anarquistes, però sense haver-hi una clara organització que les coordinés cap a un objectiu comú. Per això, molts dels seus integrants van entendre que crear una organització que les unira a totes elles seria molt beneficiós per al moviment anarquista hispànic.
La creació de la FAI.
L’acord final per a la formació d’aqueixa nova organització que havia de reunir els principals grups anarquistes, no només d’Espanya sinó també de Portugal, es va gestar el 16 de maig de 1926 fora de territori espanyol, concretament a la ciutat francesa de Marsella, durant el Congrés de la Federació de Grups Anarquistes de llengua espanyola a França.
Allà es va acordar crear la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Els acords adoptats es van fer publics al Congrès a la Unió Anarquista Portuguesa, la qual havia estat fundada tres anys abans. Aquest fet va suposar que, a partir d’aquell moment, van deixar d’existir la Federació Nacional de Grups Anarquistes d’Espanya i la Unió Anarquista Portuguesa, que van esdevenir les seccions espanyola i portuguesa, respectivament, de la nova organització.
En el Congrés es va acordar que la nova Federació anarquista no havia d’establir aliances ni pactes amb cap organització política, excepte amb l’organització anarquista sindicalista CNT (Confederació Nacional del Treball), que havia estat creada a Barcelona l’any 1910.
Després d’haver-se acordat la fundació de la FAI, ara quedava la tasca de realitzar l’acte fundacional de la organització, que finalment es va a produïr a la ciutat de València.
L’acte inaugural de la FAI, esdevingut al barri de Patraix de València.
Per raons de seguretat cap als militants libertaris que havien d’assistir a aqueix acte a València, els quals vindrien per a representar a moltes de les organitzacions llibertàries d’Espanya i Portugal, es va decidir que el moment de fer-ho havia de coincidir amb algun esdeveniment multitudinari a la ciutat, a fi de que la reunió passara desapercebuda per a la policia secreta, en una època en què havia instaurada a Espanya una dictadura militar com era la de Primo de Rivera, en què hi havia una forta repressió i persecució cap als dissidents polítics.
La celebració de la Fira de Juliol a València sempre solia ajuntar grans masses de gent als carrers, la qual cosa que es va considerar propiciatòria perquè pogueren arribar a la ciutat els anarquistes que procedien de diferents parts de la Península ibèrica, sense alçar les sospites de la policia secreta del règim.
A aquesta reunió, que finalment es va celebrar el dia 25 de juliol de 1927, van assistir nombroses organitzacions anarquistes de tot arreu de la Península. Es van convidar també a assistir-hi a la CGTP (Confereració General de Treballadors Portuguesa) i a la CNT, de la qual vingueren les delegacions regionals del País Valèncià i de Catalunya.
La casa d’Aurora López, militant anarquista.
Aquella reunió clandestina, fundacional de la FAI, tingué lloc al corral de la casa d’Aurora López García, una destacada militant anarquista que vivia des de l’any 1924 al barri de Patraix, el qual en aquella època estava totalment envoltat d’horta, per la qual cosa es considerava un lloc “discret” per a celebrar aquell esdeveniment. L’acte fou presidit per l’escriptor i filòsof anarquista Miguel Jiménez Igualada.
Aurora vivia a sa casa amb el seu marit, que era militant de la CNT, i els seus dos fills menuts. Era una gran oradora que havia participat en nombroses conferències i mítings, per la qual tenia en gran estima i consideració la que va ser Ministra de Sanitat durant la II República, l’anarquista Federica Montseny. Es diu que la seua casa va servir també d’allotjament a Buenaventura Durruti en una ocasió que va estar de pas per València. Durruti va ser una de les figures més rellevants de l’anarquisme sindicalista espanyol en el segle XX.
La casa d’Aurora l’any 1927 es trobava en un carrer que havia estat obert feia pocs anys al barri de Patraix, al qual se li havia anomenat com a “Carrer nou”, però que popularment tot el barri coneixia com a “Gurugú”, per presentar un traçat amb una forta pendent que recordava als joves del barri que havien fet el Servei Militar la forta pendent que calia pujar fins a una muntanya anomenada Gurugú, què se situava prop de la ciutat de Melilla. Aquest carrer va ser definitivament batejat l’any 1929 com a Carrer Juan Bautista Corachán, nom que s’ha mantingut fins a l’actualitat.
La casa d’Aurora López es trobava al final d’aquest carrer, en el número 22, envoltada d’hortes, d’una antiga fàbrica de vidre i de la línia de ferrocarril que anava cap a Utiel, seguint el traçat de l’actual avinguda de Tres Forques. Actualment aquesta casa ja no existeix, en haver estat enderrocada fa uns anys, ocupant el seu lloc una finca de recent construcció.
L’endemà els reunits a casa d’Aurora van decidir anar a la platja, sembla ser que a la del Saler, per celebrar la fundació de la FAI menjant-se una bona paella.
Acabada la Guerra civil l’any 1939, Aurora va haver d’adoptar una identitat falsa per poder escapar de la repressió franquista. Va viure al carrer de la Drassanes dels poblats marítims de València molts anys, fins a finals dels 1980, en què es va traslladar a casa d’una de les seues filles a Lorca, on va morir l’any 1982.
Fonts/referències:
-«Historia de la FAI. El anarquismo organizado» (María-Cruz Santos, Conversación sobre la historia).
-«La conferencia de la fundación del FAI en Valencia 1927» (federacionanarquistaibérica blogspot.com)
-«Aurora López, l’anarquista discreta» (Diario Levante EMV, 28.01.2017).
