L’avinguda del Regne de València és actualment una de les avingudes més característiques de què es coneix com l’Eixample de València.
Al llarg de la seua curta història, ha tingut diferents noms: avinguda del 14 d’abril, de la Reina Victòria Eugènia, de José Antonio (en època franquista, a partir de l’any 1939), de l’antic Regne de València (a partir de 1979) i avinguda del Regne de València, que és com se la coneix a hores d’ara des de l’any 1992.
Potser un fet que és poc conegut, i que explica el seu pecualiar traçat en diagonal sobre un Eixample dissenyat de manera ortogonal, amb encreuaments perpendiculars dels seus carrers similars als d’un tauler d’escacs, és que el seu traçat es va fer sobre el d’una via ferroviària preexistent.
El seu naixement en la cartografia urbana de la ciutat, es va produir l’any 1907 sobre el plànol de Francisco Mora Berenguer “Plano general de las Alineaciones del nuevo Ensanche de València“. Francisco Mora, a més d’un gran arquitecte, fou cap de la Secció facultativa de l’Eixample de València durant 50 anys, fins a la seua mort en 1951.
En el seu plànol es suprimia la línia de ferrocarril que connectava l’antiga Estació de València, situada a l’actual plaça de l’Ajuntament, amb el Grau, desplaçant-la més cap a l’exterior per poder permetre la urbanització de l’Eixample sobre terrenys annexos a Russafa.
Cal dir que en aquella època l’actual Estació de Nord no existia encara. L’única existent havia estat construïda l’any 1851. La primera línia ferroviària es va inaugurar el 21 de març de 1852 amb destinació al Grau, què dos anys mes tard es va allargar fins a Xàtiva.
Així dons, el traçat d’aquesta via ferroviària fins a la seua cruïlla amb el llit del riu Túria va ser el que va donar origen a l’actual avinguda del Regne de València.
