El “carrer de les bruixes”, amb el paviment més antic de València.

Si passegem pel costat del Palau de l’Almodí, ho estarem fent per un edifici construït l’any 1307 que va ser edificat sobre l’antic alcàsser de la Balansiya musulmana, i molt a prop de l’edifici que tenia una funció similar durant l’època romana, l’horreum.

La funció de l’Almodí no era una altra més que la d’emmagatzemar el gra de blat i altres grans per a la seua venda i distribució en la ciutat.

Cal tindre en compte que la manca de gra en una ciutat de la rellevància de València, podia representar u dels majors problemes amb què es podien enfrontar unes autoritats municipals en l’Edat Mitjana. Per això, poder comptar amb un edifici ampli i en condicions per a fer aquest emmagatzemament, esdevenia una qüestió de vital importància per a la ciutat.

Ací podeu veure l’Almodí de Valéncia:

La configuració actual de l’Almodí data de principis del segle XV, quan l’edifici fou àmpliament reformat pels picapedrers més il·lustres de l’època.

Més recentment, ja en el segle XX, entre els anys 1993 i 1996, es va dur a terme una profunda rehabilitació que va recuperar elements gòtics originals. En aquesta rehabilitació el seu paviment interior de lloses de pedra, que havia sigut col.locat durant la rehabilitació del segle XV, va ser arrencat per tal de mostrar l’original de còdols de principis del segle XIV.

Sobre aquest paviment arrencat, sortosament es va prendre la decisió de no fer-lo desaparèixer, sinó de reutilitzar-ho en el pavimentat d’un carrer situat just al seu costat, el de l’Estret de l’Almodí.

Per tant, si decidim recórrer aquest carrer, llarg, solitari i estret, ho estarem fent xafant un sòl de fa més de 600 anys. Sense dubte el més antic de València.

Per cert, aquest carrer era conegut antigament com “el carrer de les bruixes”, possiblement perquè hi deurien viure algunes fetilleres, però aquest fet no està documentat. El que sí que està documentat es que durant les nits es tancava amb reixes pels seus dos costats. Així va ser fins a l’any 1862.

En sengles fotografies anteriors he mostrat l’aspecte d’aquest carrer. Ara a continuació hi adjunte a un parell de fotografies més del seu paviment:

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

Trobada la portada de la casa nobiliaria on va viure el gran escriptor Jaume Roig en el segle XV?

Probablement un testimoni arquitectònic viu de la residència natal del gran escriptor Jaume Roig...

Passeig de la Petxina. Però, per què de la “Petxina”?

Si passegem al llarg del marge dret del Jardí...

Uns senyals d’antics hidrants per als bombers de València.

Uns estranys senyals de fletxes a les façanes de dos importants edificis històrics. de la ciutat...

L’última cebera que encara roman dempeus dins de la ciutat de València.

Un testimoni viu de la presència de l'horta a la ciutat de València...

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...