Borso de Carminati: el minimalisme en l’arquitectura racionalista de València.

Cayetano Borso di Carminati va ser un dels principals arquitectes que van construir a València durant la primera meitat del segle XX.
Va nàixer a València en el si d’una família acomodada. Es va titular en arquitectura l’any 1925 en la prestigiosa Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Les seues primeres obres realitzades encara durant l’època de la dictadura de Primo de Rivera tenien un estil decoratiu clàssic, folklòric i casticista, encara que ja combinava elements de l’innovador Art Decó. D’aquesta època és, per exemple, l’edifici industrial de Bombes Gens, situat a l’avinguda de Burjassot, actualment restaurat i convertit en un centre d’art i exposicions referència a la ciutat de València.

Va entrar a formar part de l’equip d’arquitectes que col.laboraven amb Javier Goerlich, llavors arquitecte municipal de València, la qual cosa li va valdre per rebre encàrrecs de projectes a les zones nobles de la ciutat.

Ja en període de la II República canvià a un estil arquitectònic racionalista, propi de l’época, denotant en els seus edificis un èmfasi en la utilització de masses i volums escalonats combinats amb terrasses i miradors, però sempre tendint al minimalisme, molt característic en el seus edificis.
En aquest període va construir destacats edificis al centre de València, en què és fàcilment recognoscible el seu estil racionalista lleuger i escalonat.

Durant la guerra va ser empresonat. Ja en llibertat finalitzada la contesa, durant el règim franquista la seua arquitectura va haver de adaptar-se forçadament a l’estil oficial imperant, el casticisme.

Adjunte a l’apunt fotografies de les seues tres obres més destacades i recognoscibles realitzades durant la II República: l’Edifici Rialto (foto de capçalera de l’apunt), l’edifici Dasí i l’Edifici Vizcaino. De segur que molts de vosaltres les reconeixereu:

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

Tres genis de l’arquitectura gòtica a València, reunits a la seua Catedral.

El segle XV, Segle d'Or de l'antic Regne de València, va comptar amb els millors arquitectes del gòtic de l'època...

La casa on va nàixer Rafael Guastavino, “l’arquitecte de Nova York”.

La casa on va nàixer un dels arquitectes valencians més universals...

L’arquitectura “medieval” a València del segle XIX, de José Aixà.

En el segle XIX i principis del XX, molts edificis medievals van ser "repristinats"...

Una ruta des de l’antic carrer de la Punyaleria a Nova York, passant per Boston.

El carrer de la Punyaleria de València, Nova York i Boston. Una connexió impossible. O no?...

La inacabable València de Javier Goerlich.

València no va ser la mateixa desprès de l'obra de Javier Goerlich arreu de la ciutat...

L’època en què la plaça de l’Ajuntament de València esdevingué una “Tortada”.

Aquell disseny de la plaça de l'Ajuntament va ser pensat per a l'esplai dels ciutadans. En desaparèixer, la plaça esdevingué una rotonda per a vehicles, i així continua fins a hores d'ara...