Si poguerem dir d’algun valencià que és tan rellevant com desconegut entre els propis valencians, aquest seria, sense cap dubte, l’arquitecte Rafael Guastavino.
Un arquitecte amb un relat vital realment apassionant, del qual és bona mostra el fet què haja estat l’objecte de dues novel·les publicades recentment (“A prueba de fuego”, de Javier Moro; i “Vida de Guastavino i Guastavino”, d’Andrés Barba).
De la seua figura i obra vaig parlar en aquesta pàgina fa uns mesos. Ací teniu l’enllaç a l’entrada:
Tal com comentava en aquell article, Rafael Guastavino va introduïr als Estats Units l’antic concepte de la volta tabicada, molt comú en l’arquitectura mediterrània. Un concepte que va revolucionar l’arquitectura d’aquell país entre finals del segle XIX i principis del XX, gràcies a l’extremada sensibilitat que existia llavors cap a la propagació del foc en les construccions, després dels grans incendis que van patir ciutats com Boston o Chicago.
Tal va ser la impronta que Guastavino va deixar a l’arquitectura nordamericana, que un diari tan prestigiós com The New York Times el va qualificar a la seua mort com “l’arquitecte de Nova York“. Ací podeu llegir-ho:
Doncs bé, aquest “arquitecte de Nova York” va nàixer al bell mig de València. Concretament en una casa que es trobava situada al carrer de la Punyaleria, i que enfrontava a la seua part posterior a la Catedral i a l’Aula Capitular, actual Capella de Sant Calze.
En aquesta fracció d’un plànol de València de principis del segle XX podeu veure on es trobava aquell carrer, què va desaparèixer definitivament del mapa de la ciutat en la dècada dels 1950, arran dels enderrocs realitzats per obrir l’actual plaça de la Reina.
Però, com era aquella casa en la que naisqué el famós arquitecte valencià? Tenim algun document gràfic?
La família Guastavino va habitar la casa numero 11 d’aquell carrer concretament entre els anys 1840 i 1845. Allà va nàixer Rafael Guastavino l’1 de març de 1842. En aquesta fotografia dels anys 1950 que podeu veure a continuació, assenyale quina era aquella casa. L’edifici remarcat corresponia al numero 7 l’any 1929. La numeració variava amb freqüència, i no era estrany que els patis d’accés als habitatges s’hi unificaren, agrupant-se dos o més numeros. Per la qual cosa podem suposar que l’edifici remarcat correspondria a l’habitatge dels Guastavino.
En la següent fotografia podem observar la façana posterior de la casa, que donava a la Catedral:
El full del padró d’habitants històric indica que “tota la casa” era propietat dels Guastavino. El pare tenia el taller a la planta baixa, i la familia habitava la primera planta. En els pisos superiors deurien de viure altres inquilins, que probablement estarien llogats.
L’any 1845 la família es va mudar a viure a una altre habitatge proper situat al carrer Veronica, en cantonada amb la plaça del Mocaoret. Allà va viure la família Guastavino-Moreno fins a l’any 1870, en què els pares es van traslladar a la localitat de Torreblanca.
Aquesta casa va existir fins a finals de la dècada dels 1960, any en què va ser enderrocada. El seu solar està ocupat actualment per l’edifici que podeu veure a la fotografia:
Rafael Guastavino mereix, sense cap dubte, una dedicatòria a la seua ciutat natal, que estiga a l’alçada del pretigi com arquitecte que tingué en vida. Aquesta dedicatòria, en forma de monument o de bust, podria estar ubicada, perquè no?, a l’indret on estava la casa que el va veure nàixer, en la futura remodelada plaça de la Reina.
Des d’ací encoratgem a l’Ajuntament a fer-ho realitat:
