La Fonda España, un magnífic edifici historicista que s’ubicava en el cantó de l’actual plaça de l’Ajuntament amb el carrer de les Barques, va ser una víctima més de la febre desarrollista que es va desenvolupar a València (però no només a València) durant les dècades de 1960-70.
En aquells anys els conceptes d’”antic” o d’”històric” aplicats al patrimoni arquitectònic van esdevenir el de “vell”. Calia anteposar els nous conceptes de “modern”, “modernitat” o “progrés” per justificar allò que era injustificable, es a dir, la desaparició d’edificis d’un alt valor patrimonial.
La història d’aquest singular establiment hoteler començà, paradoxalment, en un altre lloc proper. Va ser concretament en la famosa i comercial Davallada de Sant Francesc, també desapareguda després de fer-se el nou disseny de la plaça realitzat per Javier Goerlich. Aquest carrer podriem ubicar-ho actualment a l’extrem de la plaça de l’Ajuntament més pròxim al carrer de Sant Vicent.
Allà es trobava l’edifici del llavors ben conegut Café España, quan el seu propietari va habilitar els seus pisos superiors com a fonda d’hostes amb el nom de Fonda Hotel de España. La inauguració d’aquella primera Fonda España es va produir l’u de juny de 1887, i va comptar amb l’assistència d’autoritats municipals, representants de diverses corporacions valencianes, de bona part del cos consular i de la premsa.
Aquest establiment va nàixer ja amb la fama de ser el més emblemàtic de la ciutat, per la qual cosa va esdevenir un referent on es van allotjar al llarg de la seua existència nombroses personalitats que visitaven València.
Deu anys més tard, el 1897, va cessar la seua activitat hotelera, i el seu gerent va obrir un nou hotel, el Grand Hotel, aquesta volta situat a la plaça de la Reina.
Però l’any 1898 l’arquitecte valencià Vicente Alcayne Armengol va rebre l’encàrrec de construir un nou edifici en l’aleshores anomenada Plaça de Sant Francesc, en la seua cantonada amb el carrer de les Barques. Va ser un edifici de quatre plantes que s’inaugurà l’u de desembre de 1899 amb el nom d’Hotel Universal.
Les habitacions van ser decorades amb un gust exquisit, i amb la particularitat que totes elles eren exteriors.
En haver ja cessat fa anys l’activitat de l’antiga Fonda Hotel España de la Davallada de Sant Francesc, el 1901 el propietari va procedir a registrar el nou hotel amb el nom de Gran Hotel y Fonda de España, per tal d’aprofitar el gran prestigi del nom que havia adquirit l’anterior hotel.
La nova Fonda España va adquirir ràpidament gran prestigi a la ciutat, pel seu cèntric emplaçament i per la seua proximitat a l’Estació del Nord, que en aquell moment es trobava ubicada a la mateixa plaça, a només un centenar de metres del nou establiment hoteler (l’actual Estació del Nord modernista seria inaugurada al carrer de Xàtiva setze anys més tard).
La vida d’aquell emblemàtic i bell edifici d’estil eclèctic va acabar l’any 1961, quan es va decidir derruir-lo per a substituïr-lo pel que va ser considerat llavors una fita arquitectònica, l’edifici Eurotodo, símbol de la nova València “moderna” que s’albirava als inicis dels anys 1960.
Hi adjunte a continuació una fotografia de la Fonda España de l’any 1911, en què pot apreciar-se amb detall la seua façana eclèctica:
Adjunte també a l’apunt un parell de fotografies clòniques, una d’elles actual amb l’edifici Eurotodo i l’altra amb una interessant composició virtual d’aquesta fotografia (autoria de Javier Oms Vila), en la qual s’ha superposat l’antic edifici de la Fonda España per permetre imaginar com seria l’aspecte actual de la cruïlla de la plaça de l’Ajuntament amb el carrer de les Barques si aquest edifici encara estiguera en peu:
