Les antigues columnes de les places de Manises i del Portal Nou.

En diversos apunts publicats anteriorment en aquesta web, havia relatat les circumstàncies en què el conjunt hospitalari-religiós de l’antic Hospital General de València, un dels conjunts arquitectònics renaixentistes més rellevants de l’arquitectura hispana, havia desaparegut en bona part en la dècada dels 1960 quan la Diputació de València va decretar el seu enderrocament i venda de solars per poder finançar la construcció del nou hospital que s’estava construïnt a la cantonada de les avingudes del Cid-Tres Creus.

En aquests enllaços que podeu trobar a continuació podeu llegir aquests articles, cosa que aconselle abans de prosseguir amb la lectura de la present entrada:

L’enderrocament de l’Infermeria del Mal de siment, dedicada exclusivament a l’atenció de malalts contagiats de la sífilis, es va produir a mitjans de 1966, ja que encara que l’ordre de la seua demolició s’havia ordenat uns anys abans, la presència al seu interior d’alguns elements arquitectònics que calia desmuntar prèviament va endarrerir-la considerablement. Després de demolir-se, les seues vuitanta-vuit columnes que formaven els seus creuers van quedar escampades pel solar que ocupava l’edifici.

Aquestes columnes havien estat llaurades per mestres italians en calcària, i posteriorment estucades per produir un efecte visual d’acabat marboreig.

Columnes estucades, a l’antiga Infermeria de febres.
Enderrocament de l’antic Hospital, on es veuen les columnes escampades pel solar.

El 27 de novembre de 1965 l’arquitecte de zona va entregar un escrit a Luis Albert, arquitecte encarregat de la construcció del nou hospital de l’avinguda del Cid, on s’indicava que la Direcció General de Belles Arts i la Diputació Provincial de València havien convingut que a les obres de restauració de l’antic Hospital havien de ser col·locades, al voltant de les seues façanes, les columnes procedents dels edificis derruïts: “Ruego a Vd. se digne dar las órdenes oportunas para la conservación de la totalidad de cuantas (columnas) se hallan labradas en piedra, no permitiendo enajenación ni cesión por ningún concepto”. Aquest requeriment, però, no es va complir, ja que es va produir un espoli generalitzat de columnes. De les aproximadament cent columnes que van resultar de l’enderrocament dels edificis, actualment només es conserven al Jardí de l’Hospital, després de la remodelació feta per l’arquitecte Vázquez Consuegra, aproximadament unes vint.

De la resta sabem que dues d’elles van anar a parar a dues places del centre històric de la ciutat. La primera es va instal·lar a la plaça del Portal Nou, on el 4 de febrer de 1967 s’inaugurava el monument de la Mare de Déu del Carme. La vella columna de l’Hospital General va servir de peanya a una escultura en bronze de la Mare de Déu, que havia estat realitzada per l’escultor valencià Ramon Mateu Montesinos. L’any 2002 la columna amb la Mare de Déu va ser moguda des de la mateixa plaça a l’altra banda del carrer, al tram del passeig de la Petxina que enfronta la plaça, potser perquè no molestés la plantà de la falla de la Na Jordana, una de les més tradicionals de la ciutat.

Sengles fotografies de la columna de la plaça del Portal Nou, amb la Mare de Déu del Carme (fotografies pròpies).

La segona de les columnes serviria també de peanya, però aquesta vegada per a una estàtua en bronze del conqueridor espanyol Francisco Pizarro, còpia d’una obra en fusta policromada realitzada l’any 1930 per l’escultor i imaginer valencià Pio Mollar Franch, en un monument a la “Raça espanyola” dissenyat per l’arquitecte municipal Emilio Rieta, monument que s’inaugurava el 14 de juliol de 1969 a la plaça de Manises, precisament tot just al costat de l’edifici de la Diputació Provincial (actualment Palau de la Generalitat Valenciana), propietària de l’Hospital.

Sengles fotografies de la columna de la plaça de Manises, amb la figura de Francisco Pizarro (fotografies pròpies).

Sis més de les antigues columnes es troben, una en una urbanització de l’Eliana, quatre més al poble de Montcada i una altra més (només una part d’ella) darrere de l’antic hospital psiquiàtric Pare Jofré de València, on van arribar seguint camins desconeguts, tal com relate en els següents articles publicats anteriorment en aquesta web, la lectura dels quals recomane per assolir una visió completa de la destinació d’aquestes úniques vuit columnes que han estat localitzades fora dels actuals jardins de l’Hospital, de les què es té coneixement fins ara.

Ací podeu trobar el seus enllaços:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

La curiosa raó del braç curt del creuer de l’antic Hospital General de València.

Perquè el creuer de l'actual Biblioteca pública de l'Hospital té un braç més curt que els altres?...

Unes curioses línies existents al paviment dels jardins de l’antic Hospital General de València.

Què ens indiquen unes curioses línies en el paviment dels jardins de l'Hospital?...

La solitària porta gòtica de l’antic Hospital General de València.

Què fa una solitària portada gòtica davant de la Biblioteca municipal?...

L’altra porta de l’antic Hospital General de València.

Una de les entrades a l'antic conjunt hospitalari de València...

La resurrecció de la portada de l’església de l’antic Hospital General de València.

Una vella portada barroca recuperada dels enderrocs, testimoni de l'antic Hospital General de València...

La porta trashumant de l’antic Palau de Jura Real de València.

La interessant història d'una antiga porta d'un palau neoclàssic...