Què és un “poltergeist”? L’etimologia d’aquesta paraula, d’origen alemany, ens indica que significa “fantasma o esperit sorollós”. El mot es compon de dues paraules alemanyes: “Poltern” (que significa “fer soroll”) i “Geist” (que significa “fantasma, esperit”).
Si després de conèixer la seua etimologia, recurrim a la Intel·ligència Artificial (IA) per esbrinar la seua definició, aquesta ens diu que és “un fenomen paranormal caracteritzat per sorolls, colps, moviments d’objectes i altres esdeveniments inexplicables en un lloc”. També ens diu que “es refereix a la presumpta presència d’un esperit que causa sorolls i desordre físic de manera violenta i inexplicable”. I també apunta que “en alguns casos, es creu que l’activitat poltergeist podria estar relacionada amb l’energia de l’agitació emocional humana”.
La plaça de l’Espart de València.
En una xicoteta plaça situada al centre històric de València, situada al barri del Mercat, molt a prop de la plaça del Tossal, va ocórrer a principis del segle passat un esdeveniment que mantingué en suspens durant diverses setmanes els habitants de la ciutat i les seues autoritats.
Les característiques d’aquest esdeveniment, comparades actualment amb la definició de “poltergeist” que acabem de conèixer, encaixen a la perfecció amb les d’aquest fenomen paranormal.
Comencen a escoltar-se els colps a la casa de la plaça de l’Espart.
Corria el mes de juny de l’any 1915. A la plaça de l’Espart, número 7 (a hores d’ara número 5), es van començar a sentir de forma ocasional uns estranys colps a les parets de l’entresòl. A aquest habitatge vivien un ex-capità de la Guàrdia Civil i els seus dos fills.
Els colps eren forts, i es podien sentir perfectament fora de l’edifici, a la plaça i als carrers propers. Els guàrdies municipals, atesa l’enorme expectació ciutadana que començà a provocar el fenomen, es van haver de dedicar a vigilar l’edifici i les cases confrontants. Fins i tot els cecs oracioners que recorrien la ciutat amb els seus organets començaren a cantar coples sobre “la casa misteriosa”.
Intervenen les autoritats locals.
A mesura que passaven els dies, els colps semblaven intensificar-se. Les reaccions de la gent que s’amuntegava davant de l’edifici, amb una barreja d’expectació, sorpresa i temor, va provocar que les autoritats municipals decidiren acordonar la zona per evitar incidents entre el públic, que ja es començaven a produir.
La dita popular va arribar a batejar la casa com “la casa de Tocame Roque”. Alguna premsa de l’època publicava que el causant d’aquests esdeveniments paranormals havia de ser un esperit o un donyet, la qual cosa va donar el nom a la casa: “el donyet de la plaça de l’Espart”.
Per ordre judicial es va dur a terme una investigació en què van intervindre els arquitectes municipal i provincial, i més de 40 persones entre guàrdies de seguretat i tècnics. Es van practicar tasts a l’entresòl i es va establir una connexió telefònica amb la casa número 43 del carrer Cavallers, que confrontava amb l’edifici afectat. Es van practicar escoltes amb micròfons a parets i barandats, es va revisar acuradament el clavegueram que passava per davall de l’edifici. No es va obtindre cap resultat clarificador d’aquestes investigacions.
Els colps cessen.
Fins que el 13 de juliol d’aquell any, aproximadament un mes després d’haver-se iniciat el fenomen, els sorolls cessaren sobtadament i mai més no es van tornar a escoltar.
Possible explicació del “poltergeist”.
Amb la perspectiva que ens dóna el temps transcorregut des que va passar aquest succés, alguns investigadors que s’han ocupat del cas han arribat a una conclusió que, al meu entendre, sembla prou encertada. El propietari de l’habitatge afectat tingué un litigi amb el propietari d’un habitatge annex, situat al carrer Cavallers número 47, amb qui compartia una mitgera. Aquest propietari aspirava a comprar l’immoble de la plaça de l’Espart amb l’intenció de eliminar aquesta mitgera i engrandir la seua casa de manera considerable.
En no arribar a un acord amb l’ex-capità de la Guàrdia Civil, propietari de la casa de la plaça de l’Espart, possiblement va pensar que una manera de fer por a la família que ahí habitava i així forçar-la a vendre la seua propietat a un preu molt més barat, seria la de simular que la casa estava encantada, manifestant-se a través de forts colps que ell mateix provocava.
Aquest fet no s’ha pogut comprovar mai. No obstant això, en el record i el folclore de la ciutat ha quedat aquest cas que, d’origen paranormal o no (jo m’incline a pensar que no), ha estat considerat com el primer cas “oficial” de “poltegeist” d’Espanya, ja que, com hem vist, hi van intervindre activament les autoritats locals i es van arribar a realitzar investigacions oficials destinades a conèixer el seu origen, investigacions que no van arribar a desvetllar el misteri de la casa del “Donyet de la plaça de l’Espart”.
Fonts/referències:
-“Valencia Bonita” (08/08/2024)
