La desaparició de l’històric Portalet de Benicalap.

Com la majoria dels pobles de l’horta de València, l’actual barri de Benicalap era en el seu origen una alqueria musulmana, reflex del model dispers de poblament rural propi de la civilització d’Al-Àndalus.

Una alqueria era una gran casa de camp o un xicotet conjunt agrupat d’elles, on vivia una família en el seu sentit més ampli, és a dir, un clan, un grup de gent de la mateixa sang però emparentats en graus molt diversos, que vivien dedicats a la explotació de la terra. Per aquesta raó, el nom de moltes poblacions valencianes comença amb el prefix àrab “Beni-“, que se sol traduir per “Fills de…“.

Les tropes cristianes del rei en Jaume I van arribar a l’horta de València l’any 1238, per conquerir la ciutat als musulmans. Les alqueries o ravals, que eren els barris perifèrics extramurs, van ser ocupats ràpidament pels soldats cristians que s’hi van fer forts per iniciar el setge de la ciutat, que culminà amb l’ocupació cristiana de la ciutat el 9 d’octubre d’aquell any.

En el “Llibre del Repartiment” es parla de Benicalap amb el mots de “Benicalapech” i “Benicalapec”

Jaume I va repartir les terres i cases ocupades dels vençuts, tant de València com de l’horta, entre els nobles i soldats que el van acompanyar en la presa de la ciutat, en funció de la seua classe social i de la qualitat de l’ajuda prestada. L’alqueria de Benicalap apareix en diverses entrades del Llibre del Repartiment, que era una mena de primer registre de la Propietat del Regne de València.

La tradició diu que d’aquella època, del segle XIII, prové un element arquitectònic molt característic de la història de Benicalap: el Portalet.

Realment es desconeix la seua datació exacta. Encara que la seua construcció de maons recorda les construccions típiques mudèjars, la seua traça netament gòtica indica que degué de ser construït molt probablement entre els segles XIV i XV.

Ací continuació podeu veure’n algunes fotografies:

Dissortadament, l’any 1967 l’Ajuntament de València va decidir la seua demolició, considerant que representava un obstacle per a la modernització dels carrers del barri.

Ací podeu veure algunes fotografies del seu enderrocament:

A continuació podeu veure una comparativa fotogràfica treta des d’una perspectiva semblant, de l’abans i el desprès de l’enderrocament del Portalet. La fotografia de la dreta correspon a l’actual carrer del Portalet de Benicalap (composició fotogràfica de la València desaparecida, fotografia del Portalet de Joaquín Collado):

A mitjans dels anys 1990 l’Ajuntament de València va construir una rèplica del Portalet al barri, però en un indret diferent d’on era originari, a l’avinguda de Burjassot, just davant d’on es troba la històrica fàbrica de ceràmica La Ceramo. La seua escassa semblança amb l’original i la seua presència desubicada fan d’ell només un vague record de l’original.

Ací podeu veure-ho:

Al remat, cal dir que el Portalet de Benicalap constitueix un altre element arquitectònic històric més, dels molts que van sucumbir a les dècades negres dels 1960-70, en què el concepte de “desarrollisme” urbanístic imperant, combinat amb unes bones dosis d’especulació urbanística i de manca de sensibilitat cap al patrimoni històric, va acabar amb una bona part del nostre patrimoni arquitectònic.