L’any 2016 va obrir les portes un reformat Museu catedralici de València. Durant la seua reforma, que va durar any i mig, es van fer importants troballes datades en diverses èpoques de la llarga història de la ciutat, principalment romanes, però també medievals, de la primera època de la construcció de la Catedral. Entre elles part dels murs i l’espai que ocupava el seu antic campanar, la torre de Sant Pere.
La Catedral de València, construïda sobre la que va ser Mesquita Major de la València islàmica, va ser consagrada al cristianisme pel rei Jaume I el 9 d’octubre de 1238.
Però no va ser fins a l’any 1262 quan van començar les obres de construcció d’una catedral de nova planta. Fins aleshores l’antic edifici de la mesquita havia servit per a tal finalitat.
La Catedral es va construir bàsicament entre els anys 1262 i 1356. Originalment es composava de tres naus. La central era més ampla i alta que les dues laterals, tal com la coneguem a hores d’ara.
Però l’actual torre campanar, el Micalet, no va ser començar a construir-se fins a l’any 1381, finalitzant-se el 1429. Anteriorment, la Catedral havia tingut un altre campanar, la torre de Sant Pere, un “antic” micalet que va havia estat construït a finals del segle XIII. La seua forma era forma quadrangular, a l’estil dels campanars tardorománics d’aquella època.
La seua localització exacta se situaria adossada al cos de la Catedral, a l’actual carrer Barcella.
Però aquell campanar no reunia les condicions òptimes que desitjaven els Jurats de la ciutat ja ben avançat el segle XIV, per la qual cosa van decidir la construcció d’una nova torre major en volumen i alçada, que estiguera a l’altura d’una València que anava reclamant més i més protagonisme, no solament dins de la Corona d’Aragó, sinó també en l’àmbit peninsular i mediterrani.
El lloc que va ser triat per a la seua construcció s’ubicava a la plaça de les Cols, exempt de la Catedral, a l’estil dels grans “campaniles” gòtics italians de l’època.
L’any 1419, ja quasi acabada l’obra, es van traslladar les campanes del vell campanar al nou. En aquella època al Micalet se li coneixia amb el nom de “campanar nou“, en contraposició a la “vella” torre de Sant Pere.
A partir de 1438 començà l’enderrocament del vell campanar. Com que el Micalet va quedar acabat en 1429, per tant durant quasi una dècada la Catedral de València tingué amb dues torres, dos “micalets” de diferents estils arquitectònics, un de tardoromànic, adossat a ella, i un altre de gòtic, aïllat. L’aspecte de la Catedral, per tant, degué de ser ben curiós durant aquells anys amb les dues torres campanars.
Hi adjunte a continuació una vista aèria de Google maps de la Catedral, on hi he ubicat amb un quadrat groc la ubicació aproximada que tindria la torre de Sant Pere.
