Si ens fixem be en la torre del Micalet quan passegem pels seus voltants, veurem que presenta una forma prismàtica octogonal, amb quatre cossos ben diferenciats separats exteriorment per unes cornises ben visibles.
Cadascú d’aquests cossos té una finalitat diferent. Però en aquest apunt no anem a parlar-vos de tots, sinó només del segon d’ells.
La construcció del campanar s’encetà l’any 1381, però per problemes diversos, relacionats fonamentalment amb el finançament de les obres, fins al 1402 no va començar a avançar a bon ritme, sent l’any 1405 quan es va completar aquest segon cos. Però, a quina funció s’hi va destinar?
En l’interior del segon cos es va construir una sala de forma octogonal voltada, amb amplis murs i escassa il.luminació natural. La seua reduïda mida i l’escassíssima llum que entra a l’estada, li donarien certament un aspecte molt lúgubre.
Segurament recordareu l’episodi en què el ciberactivista australià i fundador de WikiLeaks, Julian Assange va passar diversos anys refugiat en l’ambaixada equatoriana de Londres, protegit de la justícia sueca que li reclamava diversos delictes. Aquesta protecció va finalitzar quan la pròpia ambaixada el va entregar a les autoritats britàniques fa uns mesos.
Doncs bé, aquesta sala del seu segon cos del Micalet era popularment coneguda com “la presó”.
El terme pot prestar-se a confusió, ja que aquesta “presó” tenia en realitat funció de refugi eclesiàstic, per la qual cosa els fugitius de la justícia podien trobar-ne empara al seu interior, del qual no podien ser extrets a la força ni castigats amb cap pena, segons un privilegi reial atorgat pel rei en Jaume I el 1265. Els delictes de sang, però, o els comesos dins o a les proximitats de la pròpia Catedral, entre d’altres, estaven exclosos d’aquest privilegi.
Com va fer Assange, aquelles persones que arribaven a la Catedral i sol.licitaven empara eclesiàstica, podien romandre el temps que volgueren vivint en aquella sala, beneficiant-se d’una immunitat davant la justícia, no diplomàtica com l’activista de WikiLeaks però sí eclesiàstica.
Aquesta immunitat deixà de tindre efecte en el segle XIX o a principis del XX, depenent del país on s’aplicava.
Ací podeu veure un parell de fotografies de l’interior d’aquesta estada, en què es pot veure la seua finestra i el seu sostre voltat:
