Si passegem per la vorera del carrer de Blanquerias en direcció a la porta de Serrans, a l’altura del mur exterior de l’antic convent de Sant Josep i Santa Teresa, tot just abans d’arribar a la Casa Museu de Benlliure, possiblement ens sorprendrà veure dos grans panells ceràmics d’una publicitat que ràpidament identificarem com a característica d’un altre temps. Concretament es tracta d’una publicitat de l’empresa holandesa Philips, on es publicita l’emblema de la pròpia marca, en un dels panells, i dos dels seus productes, una bombeta i un tub de neó amb l’eslogan “Mejores no hay”, a l’altre. Els panells estan separats per una distància d’uns 60 centímetres.
Aquests magnífics panells publicitaris, molt característics de l’Espanya de mitjans del segle passat, han esdevingut a hores d’ara, amb el pas de les dècades, un testimoni únic del que era la publicitat al carrer en ceràmica d’aquella Espanya, ja que són els dos únics panells a València que han sobreviscut al pas del temps.
La seua col·locació en aquest indret es va produir entre els anys 1957 i 1960. La seua tècnica de fabricació era també característica de la seua època. Van ser fabricats amb rajoles de pasta roja cobertes per esmalts opacs, seguint la tècnica coneguda com del tubat, una antiga tècnica artesanal que era llavors àmpliament utilitzada en el camp de les arts decoratives. L’inici de l’ùs d’aquesta tècnica es va produïr a principis del segle XIX en països com ara Bèlgica i Anglaterra, i va ser introduïda a Espanya durant el primer terç del segle XX de la mà de fàbriques ceràmiques ubicades a la població valenciana de Manises, localitat d’una llarguíssima tradició de segles d’elaboració de ceràmica.
Els panells, que en origen tenien una mida de 3,90 m. d’alçada per 3 m. d’amplada, constaven de 520 rajoles ceràmiques esmaltades quadrades de 15 cm. de banda cadascuna. Amb el pas del temps han vist reduïda la seua mida, a conseqüència del seu deteriorament i d’algunes d’agressions patides.
La restauració i condicionament d’aquests panells ceràmics, protegits com a Ben de Rellevància local (BRL), ha esdevingut urgent i necessària per evitar-ne més deteriorament i, fins i tot, la seua possible desaparició.
